lES VIES D´ARRIBADA DE L´HAVANERA A LA PENÍNSULA:

A Espanya, les cançons de moda de la colònia cubana va introduir-se pel port de

Cadis, que tingué el monopoli del comerç americà fins a finals del segle XVIII, però també per d'altres zones del llevant peninsular (Torrevieja, Crevillente...) i de la costa cantàbrica (La Corunya, Bilbao, Luanco, Sant Vicente de la Barquera...) i també va arribar, a través del Canal de Castella, a terres interiors de Castella on avui se celebra a la localitat de Mayorga de Campos una reconeguda Trobada d'Havaneres.

 

Segons l'etnògraf Joaquín Díaz, l'havanera va difondre's per la península a través de tres vies: els plecs de canya i cordill, la via popular i la via culta de la sarsuela.

 

Els coplers ambulants eren els portadors de la primera via de difusió, els plecs de canya i cordill, on es narraven fets fantàstics i es recollien romanços antics i cançons de moda. Les cançons eren interpretades pel cecs que posaven a la venda els plecs penjats d'un cordill en mercats i places públiques, gràcies al privilegi reial que posseïen.

 

La segona via era la protagonitzada pels músics, tant en els balls rurals com en els de saló.

 

L'última via és la de la sarsuela, un teatre musical que va gaudir d'una enorme popularitat i difusió abans del sorgiment de les modernes formes d'esbarjo com la ràdio o l'esport en els últims anys del segle XIX.

 

Les sarsueles incloïen escenes on els protagonistes cantaven havaneres, entre d'altres composicions de moda a l'època, com valsos, masurques, boleros o xotis.

 

"Text extret de la web de la Fundació Ernest Morató"