Comiat del grup d´havaneres bergantí

 

 

 

El grup de Malgrat de Mar posa el punt i final després de 35 anys damunt dels escenaris.

 

El diumenge 15 d'octubre, a partir de les 17.30h,  el grup Bergantí oferirà un concert de comiat al parc de can Campessol de Malgrat de Mar. Aquesta serà la darrera d'actuació d'en Pere Fort, en Pere Margall, en Joan Ripoll i en Miquel Llorens, els  membres  actuals del grup Bergantí.

 

Han estat 35 anys damunt dels escenaris i més de 2.500 actuacions  en més de 400 municipis i ciutats diferents, un llarga i brillant trajectòria que culmina amb aquesta festa, on seguidors i públic de totes les edats estan convidats.

 

 

 


Fundació Ernest Morató,  activitats d'aquest mes d'OCTUBRE:

Dissabte, 14 d'octubre, a les 19.00h
Museu del Suro de Palafrugell


Entrega dels Premis 2 x 4 i actuació musical. Premiats: PICAP, Francesc Sànchez Carcassés i grup Bergantí. Actuació del grup Bergantí.

Diumenge, 15 d'octubre a les 17.30h
Parc de can Campassol (Malgrat de Mar)


Concert de comiat del grup Bergantí (1982-2017) després de 35 anys damunts dels escenaris

 

Dimecres, 18 d'octubre
Agrupació Polifónica Centro Asturiano (Avilés)
 
Conferència "L'havanera a la Costa Brava" a càrrec d'Antoni Mas, president de la Fundació, en el marc del cicle de conferències sobre l'havanera, organitzat a la ciutat entre el 17 i el 19 d'octubre.
 
Dimarts 24 d'octubre, 11.30h

Sala Mompou de la seu de l'SGAE a Catalunya (Barcelona)

Presentació del disc "L'home de la guitarra" dedicat al mestre Josep Bastons.

Tota la informació la podreu consultar al web:

www.fundacioem.com


Picap, Francesc Sánchez Carcassés i el Grup Bergantí, Premis 2 x 4

Els guardons s'entregaran dissabte 14 d'octubre al Museu del Suro de Palafrugell.

 

El dissabte 14 d’octubre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc al Museu del Suro de Palafrugell el lliurament dels Premis 2 x 4 que concedeix anualment la Fundació Ernest Morató i que enguany arriben a la seva onzena edició. Onze anys premiant veus i accions que ajuden a  difondre i dignificar les havaneres arreu del país i més enllà, converteixen aquests premis en la principal referència a l’hora de reconèixer la trajectòria de la gent i de les institucions que treballen per situar les havaneres al lloc que es mereixen.

 

La presentació de l’acte anirà a càrrec de David Galceran Vilà i després de l’entrega dels guardons, el grup Bergantí oferirà una petita actuació musical en la que serà una de les seves darreres actuacions en directe.

 

Picap, Francesc Sánchez Carcassés i grup Bergantí, premis 2017

 

Enguany, el Patronat de la Fundació ha acordat concedir els premis a PICAP, editora i productora discogràfica, per la difusió que fa del gènere a través de l’edició de discs d’havaneres, FRANCESC SÁNCHEZ CARCASSÉS, periodista i comunicador, per la promoció de l’havanera i l’organització de festivals i cantades arreu de Catalunya i al grup BERGANTÍ, perquè aquest 2017 posa punt final un una brillant trajectòria de 35 anys damunt dels escenaris.

 

PICAP

Picap és una discogràfica catalana fundada el 1984 pel seu actual director Joan-Carles Doval, procedent d’Edigsa, un apassionat la cançó d’autor en català, que a la dècada de 1970 ja es dedicava a organitzar concerts i a programar actuacions. Picap va néixer amb la intenció d’editar l’obra de grups catalans, amb un especial interès per la música cantada en català. En el seu extens catàleg inclou noms de referència de la música catalana, com  Lluís Llach, Raimon, Marina Rossell, Maria de la Pau Bonet o Tomeu Penya. L’any 1993 la discogràfica va rebre un dels Premis Nacionals de Música i ha rebut el reconeixement de diverses institucions, mitjans públics i sobre tot de la societat, a través de la compra de la música editada. És també la discogràfica que té més treballs d’havaneres editats. Actualment, part de la producció musical de Picap es pot trobar a les principals botigues de descàrrega electrònica de música enregistrada.

 

Francesc Sànchez Carcassés

Periodista i comunicador especialitzat en música popular catalana està vinculat al món de l’havanera d’una manera constant i continuada des de fa molts anys. Es va iniciar professionalment a Ràdio Costa Brava, on va ser-ne director entre 1994-1999. Fundador i cap d’esports i projectes d’Ona Catalana (1999-2001) l’any  2002  va  iniciar la seva etapa televisiva a Televisió de Girona i el 2012 va realitzar a Com Ràdio,  Àlbum d’havaneres. Des de 2014, dirigeix el programa d’entrevistes musicals A punt de solfa a FemGirona Ràdio. Col·labora en la secció Cant de taverna  a l’espai de cultura popular  Fes ta festa  que s’emet per diverses emissores catalanes i  amb el títol de Cançó Marinera  a la Primera Pedra de RAC 1. Ha estat presentador i director artístic de diverses edicions i del 50è aniversari de la Cantada d’havaneres de Calella i de la Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, entre 1981 i 2013. Actualment  és el responsable i presentador de les cantades de Calafell, Platja d’Aro i Sant Antoni de Calonge i coordina musicalment la Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, activitats que destaquen per l’alt nivell musical i organitzatiu.

Bergantí

El grup Bergantí va néixer a Malgrat de Mar l’any 1982. Des d’aquell fins al 2017 ha realitzat més de 2.500 actuacions en més de 400 municipis i ciutats, situats arreu de la geografia catalana, les Balears, Euskadi, Navarra, Castella, País Valencià, Múrcia, Andorra, França i Cuba on va participar en la celebració del 150è aniversari de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. Entre les actuacions més destacades, cal mencionar la clausura de l’acte de presentació de candidatura de Barcelona pel Jocs Olímpics de 1992, al Palauet Albéniz de Barcelona, i la seva participació en un documental promocional de la Costa Brava de la BBC i en l’espectacle Antologia de l’Havanera, representat al Teatre Condal de Barcelona.

Té enregistrats fins a sis treballs discogràfics propis i ha participat en cinc projectes discogràfics amb altres grups. Actualment, Bergantí està format per  Pere Fort Hugas (direcció musical, tenor i acordió), Joan Ripoll Valls (baríton), Pere Margall Cuatrecases (baix) i Miquel Llorens Garangou (guitarra).


Ànima d'Havanera, el nou disc del grup Ultramar

El grup Ultramar ha fet donació a la Fundació del seu darrer projecte discogràfic, Ànima d'Havanera, un recull de cançons que inclouen peces del gènere amb d'altres de composicions  d'autors contemporanis i pròpies, mantenint el seu estil personal i conservant l'essència de l'havanera.

 

El seu objectiu és que gaudiu d'aquest treball, on hi han abocat il·lusió i esforç amb la finalitat de fer arribar la major nombre de persones l'havanera, la cançó de taverna i marinera.

 

 

El grup agraiex la col·laboració del Col·legi Sagrada Família de Santa Perpètua de Mogoda i a la seva directora Mari Luz Borrega, així com també la col·laboració de l'Antoni Mas i de la Maria José Bultó.

 

Web grup ultramar:

https://www.ultramar.cat/


IV Congrés Internacional sobre l'Havanera

Mayorga (Valladolid), 15 i 16 de setembre de 2017

 

La Fundació d'Havaneres Teresa Pérez Daniel i l'Aula de Música de la Universitat de Valladolid organitzen el IV Congrés Internacional sobre l'Havanera, en què s'abordaran qüestions com l'arribada d'aquest gènere musical a Espanya, els mitjans de difusió i transmissió, les formes i les pràctiques, les representacions i hibridacions, així com els processos de tradicionalització.

El Congrés tindrà lloc a l'Auditori del Museo del Pan de Mayorga (Valladolid) els propers dies 15 i 16 de setembre i es distribuirà en taules rodones, ponències i comunicacions. Aquest és el quart congrés d'havaneres que s'organitza després del de Palafrugell (2013), Torrevieja (2014) i Carreño, Astúries (febrer de 2016).

 

Per més informaciò:

http://www.fundacioem.com/ca/blog/item/iv-congres-internacional-sobre-l-havanera


Firamar 2017 ( Sant Pol de Mar )

Firamar 2017 ( Sant Pol de Mar ).


Penya Xíndries vol expressar el seu condol a totes les famílies afectades pels fets succeïts a Barcelona i Cambrils.

 

Així mateix van comunicar que seguiriant amb el programa previst de Firamar 2017 amb totes les seves activitats, mostrant el seu afecte i respecte guardant minut de silenci al començament del Festival d’Havaneres.


Emotiu minut de silenci.

 

Ahir van actuar: El grup Peix Fregit, Les Anxovetes, Arjau i el grup Port Bo i tres finalistes del 9e Concurs composició d'havaneres de Catalunya:

 

Al teu mirar, lletra i musica de Josep Bergadà, intrepretada per el grup La Vella Lola

 

La remendadora, lletra i musica de Neus Mar i Emilio Sánchez, interpretada per Neus Mar i Emilio Sánchez.

 

D´aquí estant la mar, lletra i musica d´Albert Carbonell, interpretada per Ivette Santamaria, Eva Curtó i Albert Carbonell.

 

1er premi i premi popular a la següent peça " La remendadora ", de Neus Mar i Emilio Sánchez.


Moltes Felicitats!!


Presentació del llibre de Ricard Balil al Museu del Suro

La presentació serà el divendres 11 d'agost a les 8 del vespre al Museu del Suro i anirà a càrrec del periodista i escriptor Xavier Febrés.  Els autors oferiran un breu concert a dues guitarres d'algunes de les cançons que es recuperen en el llibre.

 

El Museu del Suro de Palafrugell acollirà el divendres 11 d'agost a les 8 del vespre la presentació del llibre Recull d’havaneres i cançons de taverna de l'Empordà. Els autors són Ricard Balil i Forgas, autor de la recopilació, la gravació i l'edició musical, Tània Balill Lozoya, autora de la transcripció musical, producció i edició gràfica i Toni Guillén Cama, autor de les il·lustracions i de la portada. La presentació anirà a càrrec de Xavier Febrés, periodista i escriptor.

L'edició d'aquesta obra ha anat a càrrec del mateix Ricard Balil. L'acte es clourà amb una cantada d'algunes de les havaneres recollides en el llibre, interpretades pel mateix Ricard Balil i la seva filla, Tània Balil, i s'oferirà una degustació de copa de cava.

 

L'obra també serà presentada el 12 d'agost a les 7 de la tarda a Begur, poble originari de l'autor, al Pati de les Escoles Velles.

 

Els interessats en adquirir el llibre podeu adreçar-vos al següent telèfon: 620195748

 

Paraules de l'autor:

 

Durant el s. XX es van publicar quatre llibres de reculls d’havaneres amb aquest ordre cronològic: “Àlbum de Habaneras” d’en Xavier Montsalvatge (1948), “Calella de Palafrugell i les havaneres” d’en Joan Pericot (1966), “50 Habaneras” d’en Ricard Balil (1979) i finalment “El quadern d'havaneres” d’Enric Sabater (1983). Aquestes publicacions han estat clau per la conservació de les velles havaneres, però l’èmfasi posat en aquest gènere ha deixat un forat en la representaciódels altres generes que solien sentir-se a les “cantades” a les tavernes, com ara valsos, sardanes, cercaviles, polques i tangos, entre altres. L’objectiu d’aquest llibre és el de complementar-ne un xic i omplir aquest forat. Per aquest motiu la major part de cançons que hi conté són valsets, polques, cercaviles, una sardana i un tango, juntament amb algunes havaneres que m'havien quedat al tinter després de la meva publicació de l’any 1979.

 

 Moltes de les cançons recollides en aquesta publicació han estat recobrades d’antigues gravacions que vaig fer dels antics cantaires de la zona entre Begur i Calella dels anys 1950-70. La majoria no s’han sentit des de llavors i ja ningú dels cantaires contemporanis les recorda. Jo m’he trobat amb un llegat cultural a les meves mans que m’he sentit impulsat de donar a conèixer perquè aquestes cançons que formen part del folklore de la nostra terra no quedin del tot oblidades i que quedi constància d’elles per les generacions futures. Per assegurar-me de transmetre, no nomes les melodies sinó la manera de cantar-les com ho feien els cantaries d’abans, he considerat rellevant incloure una gravació de les 50 cançons que comprenen aquesta publicació.

 

Proposem acompanyar la presentació del llibre amb una cantada en viu de vàries de les cançons del llibre, cantades pel mateix Ricardo Balil i la seva filla Tània Balil.


Presentació del documental "Calella de Palafrugell i les havaneres. 50 anys després" a Calella de Palafrugell

La plaça de l'Església de Calella va acollir el passat 21 de juliol la projecció del documental "Calella de Palafrugell i les havaneres. 50 anys després", dirigit i realitzat pel periodista Joan-Albert Argerich.

 

L'audiovisual recull el testimoni de més de 30 persones que repassen la relació de Palafrugell amb les havaneres en els darrers cinquanta anys.

 

 

A partir del mes de juliol podreu seguir el testimoni íntegre de les 30 persones entrevistades amb motiu de la realització d'aquest documental, a través de diverses entregues que s'aniran publicant al web: www.fundacioem.com


Taula rodona: "Quin és el futur de l'havanera?"

Dins del actes de la 40ª Cantada de l'Escala, el dimecres 2 d'agost hi ha programada una taula rodona per debatre sobre el futur del gènere

 

Dimecres, 2 d'agost, a les 19.30h l'edifici de l'Alfolí de la Sal de l'Escala acollirà una taula rodona per parlar de la situació actual i del futur del gènere. Hi participarà Antoni Mas, músic, compositor i president de la Fundació, Jordi Tormo, membre del grup Peix Fregit i Ramon Manent, músic i cantautor especialitzat en la música tradicional i popular i en el cant coral. La taula serà moderada per Joan Brugués, patró de la Fundació.

 

Aquest any la Cantada d'Havaneres de l'Escala arriba a la seva 40ª edició. Organitzada per la Penya Barcelonista de l'Escala, amb el suport de l'Ajuntament, el primer dia de la Cantada, dimecres 2 d'agost, hi participaran el grups Son de l'Havana i Oreig de Mar, i els grups Arjau, Barca de Mitjana i Ultramar, ho faran el dijous 3 d'agost.

 

Amb motiu de de la quarentena cantada d'havaneres, la Fundació Ernest Morató va presentar el passat 28 de juliol l'exposició itinerant "A ritme de 2 x 4. Una aproximació al món de l'havanera", que es podrà visitar del 28 de juliol al 6 d'agost al mateix edifici de l'Alfolí de la Sal (c/Alfolí, 6).

 

Per més informació:

http://www.visitlescala.com/ca/agenda-dactivitats/40ena-cantada-dhavaneres-lescala


la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell està inclosa en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya

Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell 

El meu avi, cançó que des del 1977 clou la Cantada d’Havaneres de Calella, és una peça musical molt popular i que forma part del repertori d’aquesta mostra d’havaneres que es celebra des del 1966. La Cantada, amb el pas dels anys, a part de convertir-se en un important esdeveniment cultural i social per aquesta població empordanesa, també ha ajudat a popularitzar aquest gènere musical i estendre’l a tot el territori, ja que en molts indrets, ja siguin de costa o de muntanya, s’han introduït recitals d’aquest estil a les celebracions.

 

Orígens. Història de la festa

L’origen de la cantada d’havaneres està lligat a la presentació d’un llibre d’havaneres que tingué lloc l’any 1966 a la taverna de Can Batlle, situada a la plaça del Port Bo de Calella de Palafrugell. El llibre, titulat Calella de Palafrugell i les havaneres, tal i com es descriu a la nota preliminar, “apart d’un recull d’havaneres [...], també vol ésser un homenatge a l’home de Calella mariner i cantaire”[1], i a les tavernes que els acullen com a llocs “on va prendre realitat la vida col·lectiva del país i, per tant, l’aventura apassionada del cant”. El llibre va ser una idea de dos regidors de Palafrugell i impulsors de nombroses iniciatives culturals, i membres de l’Associació d’Amics de Calella, Francesc Alsius i Frederic Martí, així com també, Joan Pericot, i es va poder portar a terme gràcies a Pericot, al músic Frederic Sirés i al cantaire Ernest Morató.

 

La cantada informal del 28 d’agost de 1966 a la taverna de can Batlle de Calella tingué tant d’èxit que s’emplaçaren a repetir-la l’any següent. Així doncs, el 2 de setembre de 1967, s’organitzà una Cantada d’Havaneres a les terrasses dels bars de la platja d’en Calau (platja al costat de l’actual ubicació de la Cantada), en la qual hi van actuar els grups Port Bo de Palafrugell, el Grup Alba de la Bisbal i el grup Calella, format per una colla de gent que passava els estius en aquesta població marinera. Entre el 1968 i el 1974, les cantades s’anaven succeint amb cada vegada més èxit de públic, malgrat que la data de celebració anava variant, alguns anys tenia lloc a l’agost i d’altres a finals de juliol.

 

L’evolució i ampliació de la cantada ha estat constant i progressiva, cada any més i més gent hi acudia a escoltar havaneres, i per aquest motiu, el 1979 es va decidir traslladar la Cantada d’Havaneres al primer cap de setmana de juliol, per evitar-ne la massificació del mes d’agost, i canviar la ubicació de l’escenari que passà a instal·lar-se sobre les roques del Fesol, d’aquesta manera es dotava l’espai de major capacitat a la part de públic. Malgrat aquests canvis, l’interès anava en augment, i especialment degut a la repercussió mediàtica i a la promoció del periodista Carles Sentís, membre de l’Associació de Veïns i Amics de Calella, qui aconseguí la presència de persones de renom.

 

Descripció actual i elements

Actualment, la Cantada d’Havaneres de Calella és un acte multitudinari a la platja del Port Bo, amb unes 2.000 localitats venudes, i amb el seguiment, a través de grans pantalles instal·lades a les platges i a la plaça Nova de Palafrugell d’unes 30.000 persones; si bé aquesta xifra augmentà considerablement l’any 2016, quan, en motiu del 50è aniversari, també se n’hi posaren a municipis com Tortosa, Puigcerdà, Lleida i Sant Feliu de Llobregat.

 

Per la celebració d’aquest mig segle es va estrenar una havanera commemorativa titulada Salanc de Calella, amb música de Josep Bastons i lletra de Carles Casanovas. En aquesta ocasió, les actuacions van anar a càrrec dels grups que més cops hi han cantat, com Port Bo que ha estat a totes les edicions, Peix Fregit en 34 ocasions i Bergantí, una desena de vegades.

 

Elements a destacar

L’indiscutible element a destacar d’aquesta Cantada és l’havanera com a gènere. Si bé ja es cantava abans, aquest esdeveniment va suposar una plataforma de promoció d’aquest estil musical a Catalunya.

 

Com indica el periodista Xavier Febrés “el ritme anomenat havanera va ser creat a Cuba el segle XIX per compositors cubans, com a adaptació, amb ritmes d’influència negra d’un vell ball de moda europeu, el country-dance o contradansa[2]”, així doncs, aquesta música és hereva de la fusió de ritmes de dos continents. La popularització a Catalunya es va produir a través de la sarsuela, una peça de teatre musical que es representava a la península i que, entre d’altres, incloïa havaneres, així com també jotes, xotis, boleros, entre d’altres. Aquests espectacles eren especialment populars en les metròpolis, però a partir dels anys 50 entraren en declivi i “només van subsistir en reduïts ambients populars, especialment de la costa empordanesa”[3].

 

A nivell musical, l’havanera es caracteritza pel seu ritme de corxera amb punt-semicorxera-dues corxeres empeltat damunt les antigues contradanses. Com poèticament la descriu Xavier Febrés es tracta d’“una cançó de tempo moderat i lent, melodia plana i melangiosa, compàs cadenciós, balanceig lànguid, lirisme romàntic i moviment ondulant”.

 

Organitzadors

Des dels inicis de la Cantada d’Havaneres fins l’any 1987, l’Associació de Veïns i Amics de Calella (AVAC) va ser l’entitat responsable de la seva organització; aquesta entitat es fundà el 1961 amb la voluntat d’impulsar i dinamitzar activitats culturals i socials; actualment continua activa i “participa en la vida de Calella, donant suport a totes les iniciatives culturals, lúdiques i esportives, ja sigui promovent-les directament o col·laborant-hi”[4]. L’any 87, però, l’associació traspassà les competències de l’organització de la Cantada a l’Ajuntament de Palafrugell, ja que, degut a la crescuda de l’esdeveniment, l’entitat no les podia assumir. Actualment, és l’Institut de Promoció Econòmica l’encarregat de l’organització; creat l’any 2005, funciona com un organisme autònom de caràcter administratiu de l'Ajuntament de Palafrugell, des de la seva fundació “ha esdevingut l'eix vertebrador que agrupa i gestiona totes les àrees que formen part de l’entorn econòmic del municipi i fomenta el desenvolupament local a través de la col·laboració i vincle directe amb la pluralitat de petites i mitjanes empreses”[5].

 

Referències bibliogràfiques

Alsius, F.; Martí, F.; Pericot, J. Calella de Palafrugell i les Havaneres (reedició). Palafrugell: Fundació Ernest Morató, 2016.

ACN. Calella de Palafrugell, 50 anys capital de l’havanera. El Punt Avui [en línia]. Calella de Palafrugell: 3 juliol 2016. <http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/984268.html> [Consulta: 28 març 2017].

Bofill Blanc, Josep. Calella, mig segle al ritme 2x4. El Punt Avui [en línia]. Calella de Palafrugell: 1 de juliol de 2016. <http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/983526-calella-mig-segle-al-ritme-del-2x4.html> [Consulta: 29 de març de 2017].

E.A. El llibre que va inspirar la Cantada de Calella reviu. El Punt Avui [en línia]. Palafrugell: 20 de juny de 2016. <http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/978555-el-llibre-que-va-inspirar-la-cantada-de-calella-reviu.html> [Consulta: 29 de març de 2017].

EFE. La Cantada de Habaneras de Calella de Palafrugell celebra por todo lo alto su 50 aniversario. La Vanguardia [en línia]. Barcelona: 6 d’abril de 2016. <http://www.lavanguardia.com/cultura/20160406/40933764933/santi-vila-calella-es-un-referente-de-la-habanera-y-del-inicio-del-verano.html> [Consulta: 23 de març de 2016]

Febrés i Verdú, Xavier. Això és l’Havanera. 1a ed. Barcelona: edicions La Campana, 1995.

Febrés i Verdú, Xavier. Les Havaneres, el cant d’un mar. Girona: Diputació de Girona, 1986. (Quaderns de la Revista de Girona, 5).

--------------

[1] Alsius, Martí i Pericot (2016). Pàg. 5

[2] Febrés. Pàg. 9-10

[3] Fundació Ernest Morató (web)

[4] AVAC. Què és l’AVAC. http://www.calelladepalafrugell.cat/avac/que-es-l-avac

[5] Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell. Presentació. http://ipep.cat/ca/presentacio

Web: http://www.havanerescalella.cat/

 

Per més informaciò:

http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Altres-festes/Cantada-d-Havaneres-de-Calella-de-Palafrugell


Fundació Ernest Morató, activitats del mes d'agost

Taula rodona "Quin és el futur de l'havanera" amb la participació d'Antoni Mas, músic, compositor i patró de la Fundació Ernest Morató, Jordi Tormo, membre del grup Peix Fregit i Ramon Manent, membre del grup Oreig de Mar, músic i cantautor especialitzat en la música tradicional, la cançó popular i el cant coral. Modera: Joan Brugués, patró de la Fundació
Dia: Dimecres, 2 d'agost
Hora: 19.30h
Lloc: Sala Alfolí de la Sal (L'Escala)
Presentació del llibre Recull d'havaneres i cançons de taverna de l'Empordà de Ricard Balil Forgas, Tània Balil Lozoya i Toni Guillén Cama. Presentació a càrrec de Xavier Febrés, periodista i escriptor.
Dia: Divendres 11 d'agost
Hora: 20.00h
Lloc: Museu del Suro de Palafrugell
Exposició A ritme de 2 x4. Una aproximació al món de l'havanera
Del 28 de juliol al 6 d'agost
Lloc: Sala de l'Alfolí de la Sal (L'Escala)
Exposició El fum imprès. Col·lecció Teresa Pérez Daniel
Del 25 de maig al 24 de setembre
Lloc: Museu del Suro de Palafrugell
Per a més informació, podeu consultar el web:

GRAN CANTADA DE TAVERNA A L’ESPAI PORT

 

La gran cantada central de la XXIII Mostra de Cançó de Taverna torna a l’Espai Port, recinte del Festival Porta Ferrada, on va renéixer després d’uns anys de no celebrar-se i que va reeixir amb una destacada afluència des de l’any 2014 en aquest espai que disposa d’ungran escenari, una còmoda zona pel públic, així com mitjans professionals per a l’escenografia la il·luminació i el so.

 

L’accés per a aquest espectacle és de 3 euros i des de l’Ajuntament es va considerar que, a més d’oferir aquesta cantada, es podia fer gaudir a ciutadans i forasters d’aquest espai del Festival Porta Ferrada.

 

En el cartell hi solen participar els grups i solistes locals que ofereixen en diferents espais, durant la temporada d’estiu, els concerts de la Mostra a través dels quals es recupera l’esperit de les antigues tavernes de Sant Feliu.

 

Aquest diumenge, 30 de juliol a les 22:00 h. hi actuaran el cantautor Sé, el grup La Taverna i els Llops de Mar, per aquest ordre, i s’ajuntaran tots plegats pel fi de festa.

 

Entremig, operaris de la brigada oferiran un cremat als assistents. En les tres anteriors edicions s’ha comptat amb una destacada assistència que, poc a poc, es va acostant a la de la cantada central del passeig que fa uns anys va comptar amb més de 1.500 espectadors.

 

Des de l’Àrea de Turisme s’està treballant en la logística i coordinació de l’espectacle que es veurà complementat amb les actuacions següents: el concert audiovisual del cantautor Sé el dissabte 5 d’agost a la Plaça del monestir, Cançons al Far de l’Escullera del dia 12 d’agost amb Sé i La Taverna, Les Anxovetes i Sé el 18 d’agost al pati de l’Escola de música, Sé en concert a Sant Pol el 23 d’agost i la cantada al Molí de Vent amb La Taverna el dia 2 de setembre.

 

Les entrades anticipades per la Gran cantada i pel concert d’en sé i Les Anxovetes a l’Escola de Música, ambdues al preu de 3 euros, ja es poden adquirir a l’oficina de turisme o bé des d’una hora abans a la taquilla dels dos recintes.


L'Escala programa una doble cantada d'havaneres pel 40è aniversari

És oganitzada per la Penya Blaugrana de l'Escala amb el suport de l'Ajuntament

 

La Cantada d'Havaneres de l'Escala, organitzada per la Penya Blaugrana de l'Escala amb el suport de l'Ajuntament, celebra aquest any el seu 40è aniversari. I ho fa, organitzant diverses activitats paral·leles, que s'han presentat oficialment avui.

 

La novetat principal és que aquest any hi haurà dues cantades. La tradicional, el primer dijous d'agost, que reuneix milers de persones cada any a la Platja i que en aquesta ocasió comptarà amb els grups Arjau, Barca de Mitjana i Ultramar. I també una cantada de petit format, el dia abans, al Port d'en Perris, amb una picada d'ullet als inicis d'aquesta tradició. En aquest cas, cantaran els grups Son de l'Havana i els escalencs Oreig de Mar. Ambdues cantades seran a les 10 del vespre.

 

Aquesta, però, no serà l'única novetat d'aquest 40è aniversari:

 

En aquest sentit, també està prevista l'exposició "A ritme de 2x4. Una aproximació al món de l'havanera", de la Fundació Ernest Morató (del 28 de juliol al 6 d'agost a l'Alfolí de la Sal), així com una taula rodona sobre "Quin és el futur de l'havanera?", amb la participació de Josep Bastons, compositor d'havaneres; Antoni Mas, músic i president de la Fundació Ernest Morató; i Ramon Manent, músic i cantaire (2 d'agost).

 

Aquest any, serà el primer que la Cantada d'Havaneres de l'Escala serà emesa en directe simultàniament per les televisions i les ràdios locals de Catalunya a través de la Xarxa de Comunicació Local. També es podrà veure pel canal 159 de Movistar+.

 

El cartell d'aquest any és novament obra de la dissenyadora Ester Verdaguer, que juga amb els colors tradicionals mariners i combina visualment la guitarra, en representació de la música, amb les anxoves, com a producte gastronòmic estrella del municipi.

 

http://www.diaridegirona.cat/estiu/2017/07/14/cantada-dhavaneres-lescala-40-anys/856681.html


"Recull d’havaneres i cançons de taverna de l'Empordà", el nou llibre de Ricard Balil

La presentació del llibre, promoguda per l'Associació d'Amics de les Havaneres, serà el dijous 27 de juliol a les 7 de la tarda a la Barceloneta. El 12 d'agost també està programada una presentació a Begur.

 

El Centre Cívic de la Barceloneta (carrer de Conreria, 1) acollirà el dijous  27 de juliol a les 7 de la tarda la presentació del llibre Recull d’havaneres i cançons de taverna de l'Empordà. Els autors són Ricard Balil i Forgas, autor de la recopilació, la gravació i l'edició musical, Tània Balill Lozoya, autora de la transcripció musical, producció i edició gràfica i Toni Guillén Cama, autor de les il·lustracions i de la portada. L'edició d'aquesta obra ha anat a càrrec del mateix Ricard Balil. L'acte es clourà amb una cantada d'algunes de les havaneres recollides en el llibre, interpretades pel mateix Ricard Balil i la seva filla, Tània Balil.

 

L'obra també serà presentada el 12 d'agost a les 7 de la tarda a Begur, poble originari de l'autor, al Pati de les Escoles Velles.

 

Els interessats en adquirir el llibre podeu adreçar-vos al següent telèfon: 620195748

 

Paraules de l'autor:

 

Durant el s. XX es van publicar quatre llibres de reculls d’havaneres amb aquest ordre cronològic: “Àlbum de Habaneras” d’en Xavier Montsalvatge (1948), “Calella de Palafrugell i les havaneres” d’en Joan Pericot (1966), “50 Habaneras” d’en Ricard Balil (1979) i finalment “El quadern d'havaneres” d’Enric Sabater (1983).

 

Aquestes publicacions han estat clau per la conservació de les velles havaneres, però l’èmfasi posat en aquest gènere ha deixat un forat en la representaciódels altres generes que solien sentir-se a les “cantades” a les tavernes, com ara valsos, sardanes, cercaviles, polques i tangos, entre altres. L’objectiu d’aquest llibre és el de complementar-ne un xic i omplir aquest forat. Per aquest motiu la major part de cançons que hi conté són valsets, polques, cercaviles, una sardana i un tango, juntament amb algunes havaneres que m'havien quedat al tinter després de la meva publicació de l’any 1979.

 

Moltes de les cançons recollides en aquesta publicació han estat recobrades d’antigues gravacions que vaig fer dels antics cantaires de la zona entre Begur i Calella dels anys 1950-70. La majoria no s’han sentit des de llavors i ja ningú dels cantaires contemporanis les recorda. Jo m’he trobat amb un llegat cultural a les meves mans que m’he sentit impulsat de donar a conèixer perquè aquestes cançons que formen part del folklore de la nostra terra no quedin del tot oblidades i que quedi constància d’elles per les generacions futures. Per assegurar-me de transmetre, no nomes les melodies sinó la manera de cantar-les com ho feien els cantaries d’abans, he considerat rellevant incloure una gravació de les 50 cançons que comprenen aquesta publicació.

 

Proposem acompanyar la presentació del llibre amb una cantada en viu de vàries de les cançons del llibre, cantades pel mateix Ricardo Balil i la seva filla Tània Balil.


Fundació Ernest Morató PROGRAMA D'ACTIVITATS - JULIOL

Divendres 21 de juliol a les 22.00h

Lloc: Calella de Palafrugell (Plaça de l'Església)

Cinema al carrer.  Projecció del documental Calella de Palafrugell i les havaneres. 50 anys després. Realització i direcció: Joan-Albert Argerich. Organitza: Associació d'Amics i Veïns de Calella i Fundació Ernest Morató. Presentació a càrrec de Joan-Albert Argerich.
Dijous, 27 de juliol a les 19.00h
Lloc: Barcelona (Centre Cívic de la Barceloneta, c/ Conreria, 1)
Presentació del llibre Recull d'havaneres i cançons de taverna de l'Empordà. Recopilació de Ricard Balil Forgas. Transcripció musical: Tània Balil Lozoya. Il·lustracions. Toni Guillén i Cama. Organitza: Associació d'Amics de les Havaneres amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.


Del 28 de juliol al 6 d'agost
Lloc: L'Escala (L'Alfolí de la Sal, c/ Alfolí, 6)

Exposició itinerant "A ritme de 2 x4. Una aproxomació del món de l'havanera. Presentació, divendres 28 de juliol a les 18.30h. Organitza: Fundació Ernest Morató i Penya Barcelonista de l'Escala amb el suport de l'Ajuntament de l'Escala, amb motiu de la 40ª Cantada d'Havaneres de l'Escala.


Dimecres, 2 d'agost, a les 19.30h
Lloc: L'Escala (L'Alfolí de la Sal, c/ Alfolí, 6)
Taula rodona dedicada a l'actualitat I al futur del gènere, amb la participació d'Antoni Mas, músic, compositor i president de la Fundació Ernest Morató, Josep Bastons, músic i compositor, i Ramon Manent, músic i cantautor especialitzat en la música tradicional i popular i en el cant coral. Modera: Joan Brugués, patró de la Fundació. Organitza: Fundació Ernest Morató i Penya Barcelonista de l'Escala, amb motiu de la 40ª Cantada d'Havaneres de l'Escala.


Per a més informació, podeu consultar el web: www.fundacioem.com

Presentació del documental "Calella de Palafrugell i les havaneres"

La projecció tindrà lloc el proper 21 de juliol, a les 22.00h.

 

El divendres 21 de juliol a les 10 del vespre, la Fundació Ernest Morató,  l'Associació de Veïns i Amics de Calella, projectaran a la plaça de l'Església de Calella de Palafrugell, el documental "Calella de Palafrugell i les havaneres. 50 anys després", dirigit i realitzat pel periodista Joan-Albert Argerich.

 

El documental recull el testimoni de més de 30 persones que parlen de la relació de Palafrugell i les havaneres en els darrers 50 anys.

Els testimoni íntegres de tots els entrevistats els podreu seguir a partir d'aquest mes de juliol a la web de la Fundació Ernest Morató, on s'aniran publicant  les entrevistes completes de tots els testimonis recollits.

 

Per més informaciò:

www.fundacioem.com


Premis 2 x 4

Els guardons seran entregats a la propera tardor.

 

La Junta del Patronat de la Fundació Ernest Morató, celebrada el passat 1 de juliol, va acordar per unanimitat concedir els

Premis 2 x 4, edició 2017, a :

 

PICAP, editora i productora discogràfica, per la difusió que fa del gènere a través de l'edició de discs d'havaneres.

 

FRANCESC SÁNCHEZ CARCASSÉS, periodista, locutor de ràdio i presentador, per la promoció de l'havanera i l'organització de festivals i de cantades arreu de Catalunya.

 

GRUP BERGANTÍ, perquè aquest 2017 posa punt final a una brillant trajectòria de 35 anys damunts dels escenaris.

 

Instaurats el 2007, els Premis 2 x4 tenen la finalitat de reconèixer la tasca que fan músics, compositors, cantants i altres persones i institucions a favor de l'havanera en els àmbits de la investigació, la difusió, la composició i la interpretació. 

 

Més informació:

www.fundacioem.com


el documental "El meu avi no va anar a Cuba"

 

Aquest dissabte, 1 de juliol, TV3 emet després de la 51ª Cantada de Calella de Palafrugell (00:30h) el documental "El meu avi no va anar a Cuba" dedicat al cinquantenari de la Cantada, que reprodueix algunes imatges provinents del fons de la Fundació Ernest Morató.

 

Entre d'altres imatges, podreu veure aquestes portades de discs de vinil de les dècades de 1960 a 1980, conservats a la Fundació.

 

Per veure el documental ho podeu fer en el següent enllaç:

 

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/50-anys-dhavaneres/el-meu-avi-no-va-anar-a-cuba/video/5676045/


51ª Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Del divendres 30 de juny al diumenge 2 de juliol, l'escenari del Port-Bo ofereix un ampli programa d'actuacions

Programa

Divendres, 30 de juny

Plaça del Port Bo

 

18.30h. Concert solidari de la Fundació Clarós

Amb l'actuació de Joan Manuel Serrat, Sílvia Pérez Cruz, Miquel Abras i Peix Fregit.

 

Dissabte 1 de juliol

 

 Passeig del Canadell i carrer de Francesc Estrabau
Tarda i nit Mercat d'artesans

 

 Local de l'Associació de Veïns i Amics de Calella


12.00h.  Inauguració de l'exposició del 50è aniversari de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. Petita història en imatges

 

 


L'exposició estarà oberta de dimarts a dissabte de 17 a 20 h., fins al 8 de juliol.

Plaça del Port Bo.


22.30h. 51a Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, amb els grups:

 

 Port Bo (Palafrugell)

Les Anxovetes (Girona)

Neus Mar(Palafrugell)

Els Cremats (Palafrugell)

 

La Cantada es podrà seguir en directe, en pantalla gegant, als llocs següents: Platja del Canadell (Calella), Platja del Port Pelegrí (Calella), Plaça Nova (Palafrugell), Platja de Llafranc

Als locals de Calella de Palafrugell


00.30 h Concerts de prop

 

 Diumenge 2 de juliol

 Plaça del Port Bo
21.30 h Concert de Mishima dins del Festival Ítaca


XXIII CANÇÓ DE TAVERNA 2017

Sant Feliu de Guíxols

Del 8 de Juliol al 2 de Setembre.

 

Aquesta mostra va néixer amb dos objectius: Per una banda, per evitar que quedés endreçada a les nostres memòries una forma de comunicació, de divertiment i d’entreteniment indispensable per als pescadors, tapers, ferroviaris, carreters, camàlics, etc. I, per altra, per fer un homenatge a aquells cantaires i testimonis, vius o desapareguts, que van confegir la seva petita història dintre de les tavernes.

 

CANTADES

 

Cantada del Salvament
Dissabte 8 de juliol a les 22 hores
Lloc: Salvament
Grup: Llops de Mar

 

Cantada de la Verge del Carme
Dissabte 15 de juliol a les 22.30 hores
Lloc: Platja de la Badia
Grups: Xarxa, Llops de Mar i La Taverna

 

Cantada de Sant Pol
Dissabte 29 de juliol a les 22 hores
Lloc: Platja de Sant Pol
Grup: Llops de Mar

 

GRAN CANTADA
Diumenge 30 de juliol a les 22 hores
Lloc: Espai Port
Grups: Sé, La Taverna i Llops de Mar
Preu: 3€

 

Sant Feliu arran de mar (audiovisual)
Dissabte 5 d’agost a les 22 hores
Lloc: Plaça del Monestir
Grup: Sé

 

Cançons de Mar al Far de l’Escullera
Dissabte 12 d’agost a les 22 hores
Lloc: Far del Moll
Grups: Sé i La Taverna

 

CONCERTS DE TAVERNA

 

Concert de Taverna de juliol
Dissabte 22 de juliol a les 22.30 hores
Lloc: Pati de l’Escola de Música
Grups: La Taverna i Arjau
Preu: 3€

 

Concert de Taverna d’agost
Divendres 18 d’agost a les 22.30 hores
Lloc: Pati de l’Escola de Música
Grups: Sé i Les Anxovetes
Preu: 3€


CANÇÓ DE TAVERNA EN ESPAIS DE LA CIUTAT

 

En Sé i en Dani tornen al barri
AAVV de Tueda
Diumenge 23 de juliol a les 22 hores
Lloc: Plaça de l’Empordà
Grup: Sé

 

Cantada a la platja de Sant Pol
Dimecres 23 d’agost a les 22 hores
Lloc: Passeig de Sant Pol
Grup: Sé

 

Cantada de l’Associació de Veïns Molí de Vent
Dissabte 2 de setembre a les 22 hores
Lloc: Plaça Girona
Grup: La Taverna


SOPARS AMB CANÇÓ DE TAVERNA

Consultar programació a www.visitguixols.com

 

http://www.visitguixols.com/attachments/article/2204/triptic_taverna_2017_DEFINITIU.pdf

http://www.visitguixols.com/attachments/article/2204/mupi_taverna_2017_DEFINITIU.pdf


Nou cd Grup d'havaneres Alta Mar

Amics i seguidors del grup Alta Mar.

Ja tenen el nou CD, en uns dies el tindreu disponible al Corte Inglés.

També el podreu comprar a les seves cantades.
 Per més informaciò:http://www.altamar.info/index1.html


m'acomiadaré com a President de l'Associació Amics de les Havaneres

Benvolguts Amics de les Havaneres:

 

Em plau comunicar que, en finalitzar la 32a. Gran Trobada d'Havaneres Barcelona Cara el Mar, que aquest any s'avança al 17 de... juny, per ser l'últim dissabte de juny, Sant Joan, m'acomiadaré com a President de l'Associació Amics de les Havaneres,
per voluntat pròpia, amb motiu de la meva jubilació d'aquesta tasca.

 

Seguiré en el món de l'havanera com a mestre director del grup d'havaneres Mar Endins i esperem que pugui seguir molts anys.

 

Hauran estat 12 anys, després dels 20 que vaig exercir de secretari, al comandament d'aquesta Entitat.


Cal dir que estic molt agraït pel suport que he rebut de tothom, per l'ajut en el desenvolupament de les Trobades, tasca que he portat a terme amb gran satisfacció i procurant que tot s'hagi desenvolupat de manera correcta i satisfactòria pel públic en general que, any, darrer any, ha assistit a les Trobades.


També per la tasca paral·lela que s'ha fet, creació de la web al servei dels grups,
cantades al Teletext de TV3, Gestoria al servei dels grups pel desenvolupament de la part legal de les cantades, etc.

 

Voldria també donar les gràcies a tots els que han col·laborat amb mi, amb tot, Trobades, a la pàgina web, al Teletext, amb la Gestoria, etc.


Un grup de persones que m'han recolzat en tot moment (Miquel Agulló, Conxita Morera, Núria Berengueras, Josep Ma. Cao, Miquel Badia, Ferran Garcia, Miquel Marín, etc.) Si m'oblido d'algú, prego disculpes.

 

Tot està lligat i la Presidència la portarà a terme la Sra. Núria Berengueras Costa, directora del grup Ultramar.


Demano i espero que pugui continuar la feina feta durant molts anys que trobi la col·laboració de tothom, perquè es pugui seguir, i que tota la tasca que es porta a terme continuï .

 

Gràcies per la col·laboració rebuda.


Salutacions i fins a sempre.

 

Francesc Salse
President Associació
Amics de les Havaneres


Gran presentació " NOU CD de BARCAROLA HAVANERES "

 

Avui dissabte, 27/05/17 al Casal del Parc Central de Mataró, a les 17h., ha tingut lloc la presentació del 6è treball discogràfic de Barcarola Havaneres, CD titulat " Cançons al Mar " .

 

 

 

 

Hagut rom cremat a la mitja part, i s´ha pogut adquirir el NOU CD 2017 i els ha acompanyat el grup d'havaneres " Vol de gavines " del Casal.


exposició " el fum imprès "

Avui divendres 26 de maig a les 19.30h al Museu del Suro de Palafrugell.

 

L'acte de la inauguració de l'exposició " El fum imprès ".

 

Una preciosa i elegant col·lecció formada per més de 60 gravats de la indústria tabaquera cubana del segle XIX, propietat de la investigadora de l'havanera Teresa Pérez Daniel.

 

S´ha comptat amb la participació de la Coral Mestre Sirés, que ha ofert un breu concert d'havaneres.

 

Exposició " El fum imprès ", al Museu del Suro de Palafrugell ( Del 26 de maig al 24 de setembre de 2017 )

 

Més informació: www.fundacioem.com


Terra Endins l'espectacle continua

Desprès de la molt sentida pèrdua de l’Arseni Girbal i la retirada d’en Jaume Cristau, el grup Terra Endins de Girona, han decidit continuar cantant.

 

 

 

Incorporant a la formació en Pablo Serna al contrabaix i en Joan Vila Safont com a baríton, que acompanyaran a Joan Vila, Miquel Llorenç i Narcís Palomeras, actuals components.

 

Amb il·lusions renovades afronten una nova temporada amb l'estil que sempre els ha caracteritzat.

 

Que per molts anys els podem gaudir.


51ª Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell

 

 

Ja tenim aquí el cartell de la 51ª Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell.

 

Dilluns a les 10h del matí es posen a la venda les entrades.

 

GRAN CARTELL PER UN GRAN DIA! !

 

Us esperem a tots el dia 1 de Juliol.


Presentació del disc "Havanera estimada" del grup L'Espingari

El disc es presenta el proper 14 de maig a les 19.00h al Teatre Municipal de Montcada i Reixac.

 

L'Espingari presenta el seu darrer disc, editat per commemorar el seu 35è aniversari. És el desè enregistrament de la formació i porta el títol de l'havanera composta pel membre del grup Pere Ferrer, que l'any 2015 va ser la guanyadora del "Concurs de Composició d'Havaneres Vila de Sant Pol de Mar".

 

Durant el concert, el grup interpretarà diverses cançons incloses al CD, com ara “Havanera estimada” i anirà donant entrada a les diferents formacions corals de Montcada per tal d’interpretar conjuntament les següents cançons:

 

Torrevieja de Ricardo Sanchez Lafuente, amb la Coral Mare de Deu del Turó.

 

Tornaré de José Luis Ortega Monasterio, amb la Coral de l’Associació Musical Giravolt.

 

Allá en La Habana de León Montero i J. Martin Domingo, amb la Coral del Casal de Gent Gran Salvador Allende.

 

L'entrada és gratuïta, però caldrà recollir-la prèviament a l'Auditori Municipal o el mateix dia, dues hores abans, al Teatre Municipal de Montcada i Reixac.

 

Més informació:

http://lespingari.wixsite.com/lespingari


Un concert mostra l'esclavitud a la Cuba colonial

 

El concert tindrà lloc el proper 13 de maig a les 19.45h a Arenys de Mar. Serà ofert pel tenor Ricard Alonso, la soprano Indira Ferrer Morató i el pianista Carles Puig.

 

Durant la propera Fira d'Indians d'Arenys de Mar tindrà lloc un concert força atípic. "Pell de Banús" (Piel de Ébano) és un concert que il·lustra, a partir de diferents cançons, què va suposar l'esclavitud a la Cuba colonial. El concert serà el proper dissabte, al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar a les 19.45 h i es podran escoltar, entre altres peces,  guajires, cançons criolles, havanera de saló i un llarg etcètera.


Una petita història del tabac cubà, a través de la indústria litográfica

L'exposició es podrà visitar al Museu del Suro del 26 de maig al 24 de setembre.

 

El proper divendres 26 de maig, a les 19:30 h tindrà lloc al Museu del Suro de Palafrugell la inauguració de l’exposició El fum imprès que recupera la història del tabac cubà a través de la col·lecció de vitoles,  etiquetes, caixes d'havans i altres elements litogràfics de la indústria tabaquera cubana. L’exposició ha estat produïda per la Fundación Joaquín Díaz, la Fundació Ernest Morató, i el Museu del Suro de Palafrugell i ha estat comissariada per la investigadora de l’havanera Teresa Pérez Daniel, propietària d’aquesta col·lecció conservada en dipòsit a la fundació de l’important etnògraf castellà Joaquín Díaz, a la localitat d’Ureña (Valladolid).

 

 

 

L’acte d’inauguració comptarà amb la participació de la coral Mestre Sirés, que oferirà un breu concert d’havaneres.

 

Més de 60 gravats

 

L’exposició està formada per 64 gravats litogràfics de la indústria tabaquera cubana, datats entre 1837 i 1940. Entre altres peces, es podran observar vitoles, segells i marquillas que, a partir de la segona meitat del segle XIX, les companyies tabaqueres van començar a estampar a la capses dels havans purs per garantir les seves marques, evitar les falsificacions i millorar la presentació dels seus productes. L’ús del cigar pur va augmentar notablement al segle XVIII. Entre els anys 1833 a 1845 el tabac era la indústria més important de Cuba, després de la canya de sucre, atesa la reconeguda qualitat del tabac cubà, fet que va afavorir un increment de les exportacions dels cigars elaborats a l’illa. Tant el cultiu com la indústria tabaquera, es van estendre pels cinc continents. Al principi, es van envasar a granel en grans quantitats (5.000 o 10.000 cigars), però en augmentar els fraus i les falsificacions en la comercialització, es va decidir empaquetar-los en quantitats de 50 o 100 unitats, en petits manats o bé en caixes de fusta de cedre.

 

La majoria de gravats que es poden observar en aquesta exposició pertanyen a la Companyia Litogràfica de L’Havana. L’exposició recupera una part de les història d’aquelles mítiques marques cubanes i dels seus fundadors, autèntics pioners de la indústria tabaquera cubana, en gran part espanyols, o dels seus descendents, emigrats a Cuba des d’Astúries, Canàries, Catalunya o Galícia.

 

Algunes de les marques més importants que es poden observar en l’exposició són: Partagás, de Jaume Partagàs (1845), La Corona de Perfecto López (1845), Romeo y Julieta, d’Inocencio Álvarez (1875), La Eminencia, de Ramón Allones, Flor de Cuba, de Manuel Valle Álvarez (1860), Henry Clay de Julián Álvarez y Juan A. Bances (1850), Larrañaga, d’Ignacio Larrañaga (1834) etc


Mor Carme Morató

Era filla d'Ernest Morató i va participar en la constitució de la Fundació.

 

Carme Morató Albert (1923-2017) ha mort aquest dimarts 18 d'abril a Palafrugell.  Nascuda en el si d'una família dedicada al mar a Calella de Palafrugell, era la segona filla de l'Ernest Morató Vigorós i de la Maria Albert Soto.

 

Va ser la Carme qui va preparar el recull dels articles del seu pare i els va portar a impremta l'any 1984: Coses de Calella, que després reeditaria Edicions Baix Empordà. Després de la mort d'Ernest Morató, el 1990, era tot un referent per recuperar la memòria de la Calella d'abans del turisme, les cantades i la vida social del poble mariner. El Centre de Documentació de la Fundació conserva abundants fotografies de Calella i programes de cantades, que van ser cedides per la Carme.

 

Els funerals se celebraran aquest dijous 20 d'abril a les 9:30h a l'Església Parroquial de Palafrugell.


Presentació del disc "Entre dos mars" i del videoclip "La vila del Peix Fregit"

La soprano Indira Ferrer-Morató i el pianista Antoni Mas els presenten en concert dijous 20 d'abril a les 9 del vespre al Teatre Municipal de Palafrugell.

 

Indira Ferrer ( Soprano) i Antoni Mas ( Piano),  han definit aquest disc com un vaixell que navega entre les ones tot carregat de melodies que viatgen entre dos punts: Cuba i Espanya. O potser més concretament entre Cuba i Catalunya perquè és una de les regions més representatives on van arrelar les havaneres.

 

El fet que siguin cantades per una veu lírica i arranjades amb aquest plantejament clàssic és precisament per mostrar al públic on van néixer. De fet, a Cuba eren cantades als salons de l’Havana colonial i cantades per sopranos o tenors.

 

Sense dubte, destaquen els arranjaments originals de les havaneres populars que normalment es canten en una cantada o en una taverna, però amb un tractament molt més elaborat, sense pretendre desvirtuar-les. El repertori arriba a un públic molt plural, que va des dels amants de l'havanera i de la música clàssica als més curiosos que pretenen descobrir quelcom que els pugui sorprendre.

 

Biografia conjunta:

Indira Ferrer-Morató (soprano) i Antoni Mas (piano), compten amb una important trajectòria en comú. Indira, interessada per les composicions del mateix Antoni, va voler posar el seu punt líric com a element diferenciador en algunes de les seves composicions més contemporànies. D’aquesta manera les va integrar junt amb altres compositors dins del cicle “De nosaltres a vosaltres” en un repertori que la associació ACIMC va elegir-lo com a clausura del mateix.

 

Degut a l'interès comú entre cantant i compositor, posaren en marxa diferents projectes. El primer ha estat l’espectacle “Entre dos mars” que ja s’ha realitzat en el Cicle de tardor de l’auditori Viader (casa de cultura de Girona), Festival Cicle de Música del País (Musicant), Festival Sons de la Terra a Terrassa etc.

 

Cal dir que l’interès per a aproximar al públic la cançó catalana de concert, els comporta realitzar diferents recitals per sales i Festivals de renom com ara el Festival de Santa Cristina de Lloret de Mar, entre altres.


S'incorporen més partitures digitalitzades al web de la Fundació

Des d'aquest portal, ja s'ofereixen més de 800 partitures d'accés obert.

 

Gràcies a la tasca del Sr. Ramon Bordes, patró de la Fundació, s'han digitalitzat 21 partitures més de la col·lecció de partitures del fons documental de la Fundació Ernest Morató.

 

La partitures digitalitzades es poden consultar en format pdf al web de la Fundació i són d'accés obert.Les partitures que s'han digitalitzat són: "Entre les barques", "La barca abandonada", "La barca de fusta", "La barca de oro" , "La botiguera", "Viajera (La Perla"), "Baix Camp", "Bajo los plátanos", "La balada d'en Lucas", "Balandrejant", "La dama de la mar", "Quan ella em mira", "Tornaré", "A Catalunya tenim", "Allá en La Habana", "Bany de Lluna", "Barba-Roja", "Camí de ronda", "Des del llagut", "La barca" i "Plora guitarra".

 

Aquestes peces juntament amb les 800 partitures ja digitalitzades es poden consultar i descarregar en línia en el següent enllaç:

http://www.fundacioem.com/ca/partitures


El taller d'havaneres "Blanes canta al mar", al programa Divendres de TV3

 Dimarts 21 de març, a partir de les 16.30h, es podrà seguir l'emissió en directe.

 

El programa Divendres de TV3 serà els dies 20, 21 i 22 de març a Blanes per fer-hi les tardes en directe.

 

Dimarts 21 de març s'entrevistarà a la gent del Taller d'havaneres de Blanes que són els promotors del taller Blanes canta al mar, un projecte educatiu que s'està duent a terme a la ciutat per apropar les havaneres als escolars de primària i que té un notable èxit.

 

A partir de les 16.30 podreu seguir la seva intervenció juntament amb els nens i nenes que participen al taller d'havaneres.


Ràdio Palafrugell, Mataró Ràdio i Ràdio L'Escala emeten un programa dedicat a la Fundació

El reportatge es podrà escoltar al programa "La xefla" de Ràdio Palafrugell, al programa "A mar oberta" de Mataró Ràdio i al programa "A cau d'orella" de Ràdio L'Escala

 

El proper diumenge 12 de març, a les 10h. del matí el programa "La Xefla" emetrà un reportatge especial dedicat a la Fundació Ernest Morató. En repetició, també es podrà escoltar a la mateixa emissora dijous 16 de març a les 21h. del vespre i al programa "A mar oberta" de Mataró Ràdio diumenge 19 de març a les 11h. del matí i dilluns 20 de març a les 6h. del matí

 

Els dos programes estan dirigits per Lluís Armengol i han estat realitzats per  Irene López i el matex Lluís Armengol.

 

Està previst que diumenge 2 d'abril a les 11.00h. del matí i dissabte 8 d'abril a les 10h. del matí  també s'emeti al programa  "A cau d'orella" de Ràdio L'Escala, que dirigeix Joan Brugués.


Medalla al Mèrit Musical, Antoni Mas i Bou

 

 

Antoni Mas i Bou rebrà el pròxim 24 de novembre del 2017, a Figueres ( Capital de la Sardana ), la Medalla al Mèrit Musical, per la seva activitat com a instrumentista, director, compositor de sardanes i de diversos gèneres musicals i lletrista.

Va ser l'impulsor i fundador de la cobla Marina i va dignificar la professió de músic des del Sindicat de Músics de Catalunya Musicat.


La Fundació participa en el III Congrés d'Havaneres de Candás

El president de la Fundació Ernest Morató, Antoni Mas, va assistir al III Congrés de l'Havanera que es va celebrar els passats 24, 25 i 26 de febrer a la població asturiana de Candás. El Congrés, organitzat per l'Escola Municipal de Música Miguel Barrosa i l'Ajuntament de Carreño en col·laboració amb la Universitat d'Oviedo, continua amb la tasca iniciada per la Fundació l'any 2013 quan va inaugurar a Palafrugell el I Congrés d'Havaneres. L'any 2014 el II Congrés es va celebrar a la ciutat murciana de Torrevieja.

 

El III Congrés d'Havaneres va comptar amb la presència de musicòlegs, estudiosos i professors de secundària i de les Universitats d'Oviedo i Barcelona.

 

Durant els primers dos dies es van presentar diverses ponències sobre la relació entre l'havanera i el teatre líric i l'havanera i la contradansa i la música de saló. Entre d'altres, hi va intervenir el musicòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Cortès, que va parlar sobre l'havanera i la sarsuela catalana romàntica.

 

També van presentar ponències la investigadora Teresa Pérez Daniel que va parlar de l'havanera a Castella, el musicòleg i membre del Patronat Municipal del Certamen  Internacional d'Havaneres i Polofonia de Torrevieja, Aurelio Martínez López,  i Antoni Mas que va presentar la ponència "L'havanera a la Costa Brava".

 

El III Congrés de l'Havanera va coincidir amb el I Certamen Infantil i Juvenil que va tenir lloc a la mateixa localitat de Candás.


nou component de Cavall Bernat

Us presentem el nou component de Cavall Bernat: JOSE LUÍS INSUA.

 

El passat mes d'octubre, en Mario Bernaus, guitarrista i baríton de Cavall Bernat els darrers tres anys, va orientar el seu camí musical cap a altres direccions.

 

No cal dir com n'estem d'agraïts i contents d'haver pogut compartir cantades, assajos, dinars, sopars, trajectes amb furgoneta... experiències i vivències.

 

En resum, AMISTAT! Gràcies, Mario! Per aquest motiu, ens plau presentar-vos el nou component de Cavall Bernat.

 

Un gran guitarrista amb una veu fantàstica, que segur que aportarà moltes coses bones al grup.

 

En Jose Luis és cantautor i anteriorment ha format part de grups com Norai. La seva inquietud musical està ja donant nous aires, sense perdre, però, el segell de Cavall Bernat.

 

Benvingut, Jose Luís. Esperem que sigui per molts anys.

 

Per més informació:

http://bit.ly/2k6krOO


FUNDACIÓ ERNEST MORATÓ

Ja podeu consultar la memòria d'activitats desenvolupades per la Fundació al llarg de l'any 2016.

Tota la informació al web:

www.fundacioem.com

Descarga
2016._Web.pdf
Documento Adobe Acrobat 1.6 MB

NOU PROJECTE: "LA LLONGADA. SARDANES A TAVERNA I MÉS..."

 

El proper dissabte 14 de gener, l'Agrupació Sardanista "Avi Xaxu" iniciarà un nou projecte en el que la Sardana, aquesta vegada cantada, també hi tindrà el seu paper.

 

Recuperar el tradicional i popular cant de taverna, variat en estils (americanes, valsets, havaneres, boleros, cançó picaresca...), a l'entorn d'una taula i comptant amb la complicitat dels grups d'havaneres locals o amb cantaires escalencs i la col·laboració dels restaurants col·laboradors de la nostra entitat.

Descarga
NOTA-PREMSA-LA-LLONGADA-2017.pdf
Documento Adobe Acrobat 282.7 KB

S'obre el termini per participar en el concurs de composició d'havaneres "Vila Sant Pol de Mar 2017"

Aquest mes de desembre s'ha obert el termini de presentació d'originals per participar al Novè  Concurs de Composició d’Havaneres de Catalunya “Vila de Sant Pol de Mar 2017”, que organitzen conjuntament l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i l’Associació Cultural Penya Xíndries (ACPX). El concurs està dotat amb un primer premi de 1.200 euros, un segon de 800, un accèssit (600€) i un per votació popular (300€).

Descarga
BASES_DEL_CONCURS_DE_COMPOSICIO_HAVANERE
Documento Adobe Acrobat 328.4 KB

Projecció del documental "Calella de Palafrugell i les havaneres. 50 anys després"

El film, dirigit i realitzat pel periodista Joan-Albert Argerich es presenta dissabte 3 de desembre a les 18.30h a la Biblioteca de Palafrugell

 

L'audivisual, d'una durada d'uns 35 minuts, recull el testimoni de més de 30 persones que repassen la relació de Palafrugell amb les havaneres en els darrers cinquanta anys.

 

S'hi tracten temes com l'arrelament de l'havanera a través de les corals obreres i la seva pervivència en diversos espais populars, els vehicle de difusió que van representar els indians, el naixement de la Cantada de Calella, els impulsors, el paper de la dona, els instruments i la situació actual del grups d'havaneres de Palafrugell.

 

A part dels testimonis, s'han enregistrat actuacions i cantades en directe de diverses formacions i s'hi presenten documents que provenen del fons de la Fundació Ernest Morató i d'altres arxius.


Presentació del llibre "Calella de Palafrugell i les havaneres" a Cuba

Del 15 al 21 de novembre el músic i compositor Cecilio Tieles juntament amb la soprano Indira Ferrer-Morató van fer una gira de diversos concerts a Cuba.

 

Coincint amb aquests concerts, també es van organitzar actes de presentació del llibre "Calella de Palafrugell i les havaneres", reeditat per la Fundació aquest 2016 amb el suport de l'Obra Social La Caixa, al Museu de la Música de Cuba, a la Societat de Beneficiència de Naturals de Catalunya i a la UNEAC (Unión Nacional de Escritores y Artistas de Cuba).


Enric Bardina deixa els escenaris

El component Enric Bardina, del grup Boira de Lleida, a la Cantada d'Havaneres per la Marató de TV3, celebrada ahir diumenge dia 4 de desembre del 2016, al Teatre Municipal de Palafrugell, per anunciar la seva retirada.

Enric Bardina ja va deixar el grup temporalment la temporada 2015 per motius de salut, tot i que aquesta vegada és per posar el punt final la seva carrera musical amb el grup lleidatà que en va ser un dels fundadors l'any 1998.

L'Enric emocionat, va tenir unes paraules d'agraïment als companys de la formació, i el públic en general, que durant tots aquests anys els ha anat seguint i escoltant.

Des del portal informatiu El món de l'havanera, et volem donar les gràcies per totes les estones bones que hem passat escoltant-te juntament amb els teus companys deL grup Boira.

Molta sort!!


Descarga
1er Simposo Càstor Pérez
Us fem arribar el resum del I Simposi Càstor Pérez que va tenir lloc el passat 21 d'octubre al Museu del Suro i que ha redactat l'Anaís Falcó.
1r simposi Càstor Pérez_ resum revisat.p
Documento Adobe Acrobat 66.2 KB

El grup voramar ens deixa amb el següent missatge:

Benvolguts :

El Grup d’ Havaneres Voramar fundat a la Bisbal d’ Empordà, Girona, l’any 1990

Per alguns components del Grup “ Grup Alba “ i, Despres de 26 temporades consecutives i enriquidores, arriba a Port i es dissolt.

Us volem donar les Gràcies per haver-nos ajudat a remar durant tants anys i fer-nos arribar fins aquí.

Son un Grapat d’actuacions, una motxilla plena d’ experiències

I 7 C.D Enregistraments Discogràfics ; Molta sort i visca el món de l‘havanera 

http://www.havaneresvoramar.com/                           


Sis anys sense Castor Pérez

Desgraciadament fa sis anys que el gran mestre Castor Pérez ens va deixar un dia tal com avui, des del portal informatiu web el món de l'havanera, et volem fer aquest petit homenatge tot recordant aquesta bonica havanera " Vestida de nit ".

 

 Tots els grups et fan homenatge sobre els escenaris en cada cantada d'havaneres i cants per les tavernes.

 

 Us deixem amb aquesta gran peça d´en Castor Pérez "Vestida de nit".

 

A tothom gràcies per seguir aquesta flama tan viva que perdura sempre, hi ha on siguis Castor aquest brindis va per tu!!! I aquestes gràcies infinites també!!

 

https://youtu.be/HZO97ZLEc-o


Xicu Rovira , les anxovetes

 

Us anunciem que el nostre guitarrista, en Xicu Rovira, ens deixa.

Xicu:

Tot l’equip de Les Anxovetes t’estem molt agraïts per la feina feta i per les teves ganes i implicació en el projecte durant les tres temporades que hem passat junts.

 

Et desitgem molta sort!!


Havaneres en la guia educativa de Blanes

L'equip de govern de Blanes (PSC, PDECat i ERC) va presentar ahir a la tarda durant la reunió del Consell Escolar Municipal la guia de recursos educatius que ofereix pel curs 2016/17.

 

Hi ha sis novetats, incloent-hi un taller d'havaneres amb el nom Blanes canta al mar.

 

De la quarantena d'activitats, a banda del d'havaneres, que va presentar ahir Ramon Soto, del Taller d'Havaneres, s'estrenen un taller sobre històries i llegendes, tres sessions al Teatre de Blanes i l'activitat Llegir en veu alta i Josep Pla per ell mateix.

 

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/1016121-havaneres-en-la-guia-educativa-de-blanes.html


1r Simposi Càstor Pérez

Havaneres: Contexts sonors, gènere i exportació

Lloc: Museu del Suro de Palafrugell

 

Ahir 21 d’octubre de 2016, sota el nom d’havaneres hi ha moltes realitats que en configuren l’imaginari. L’havanera és un dels gèneres populars que neixen al segle XIX. A Catalunya esdevé indispensable per a les sessions de ball i central als cants de taverna. Passa a ser, també, un repertori per a corals, i un estil per incloure i barrejar a músiques de moda de cada temps; en especial, a sardanes i sarsueles. Avui és un acte que no pot faltar, en versió de concert, a molts programes de festes majors del país. Fora de Catalunya, també hi ha havaneres que beuen de llegendes comunes de “l’anada i tornada” de Cuba.

 

Les havaneres es defineixen per un ritme, per una temàtica de la lletra o pel tipus de grup de cantadors que les canta segons cada context. Cal relacionar-ho amb els gèneres mediterranis i del sud d’Europa que neixen a la mateixa època com a cants populars: rebetiko, flamenco, canto a chiterra, fado o la cançó napolitana, entre altres. Molts d’aquests esdevenen músiques identitàries d’un territori, una classe social o una ideologia determinada.

 

En motiu de la celebració dels 50 anys de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, juntament amb l’Ajuntament de Palafrugell,  organitza un simposi de caràcter científic sobre les havaneres, on es treballaran aspectes menys coneguts i menys tòpics sobre aquest gènere musical i la cançó de taverna en general. 

 

PROGRAMA

 

MATÍ    
     
09.45h Benvinguda i presentación Sr. Albert Gomez i Casas, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Palafrugell i Sr. Lluís Puig i Gordi,  director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals
10.00h Conferència inaugural Els cants populars a la Mediterrània. Alteritat, espais i narratives – Gianni Ginesi, professor d’Etnomusicologia a l’ESMUC.
10.45h Comunicació 1 Coros i Xantres palafrugellencs. Agrupacions corals i solistes de Palafrugell al primer terç del segle XX – Oriol Oller, músic d’ofici i professor de música.
     
11.30h Comunicació 2 Cantar a la taverna – Jaume Ayats, musicòleg.
11.50h Comunicació 3 El gènere i les havaneres de la postguerra. Cantos de almacenes de Múrcia – Ibán Martínez, etnomusicòleg.
12.10h Comunicació 4 Les havaneres al cinema – Joaquim Rabaseda, musicòleg
12.30h Taula Rodona Cantar: una activitat escenificada.

 

Moderador: Francesc Sánchez Carcassés
Jaume Arnella (Músic i animador de cançó tradicional)
Josep Bastons (Cantador d’havaneres i compositor)
Antoni Mas (Músic i president de la Fundació Ernest Morató)
Núria Balaguer (Periodista de cultura popular i música)
Toni Foixench (Creador webmaster del web havanerus.com)

13.30h Debat  
     

TARDA

   
16.00h Projecció / Presentació Presentació i projecció de l’audiovisual sobre Palafrugell i l’havanera, creat expressament. Duració d’entre 20 i 25 minuts, amb entrevistes a cantaires i gravacions sonores inèdites. Direcció i realització: Joan-Albert Argerich (Fundació Ernest Morató)
17.00h Conferència de Cloenda Les havaneres en el temps de Pep Ventura - Anna Costal
17.45h Relatoria de la jornada Es llegirà un breu resum de les conclusions extretes de la jornada. Relatora: Anaís Falcó
17.50h Finalització de la jornada Clou l’acte el Sr. Juli Fernandez Iruela, alcalde de Palafrugell

 

18.30h  Al final del simposi, la Fundació Ernest Morató ha fet el lliurament dels premis de la 9è “A ritme de 2×4”. Aquests premis han anat adreçats a persones o entitats que s’han significat per la composició i l’execució d’havaneres i per la difusió del món de l’havanera en general:  Coral Nit de juny / Coral Mestre Sirés / Port Bo.

 

Per finalitzar hagut una breu actuació dels premiats d’enguany.

 

Recull fotogràfic en el següent enllaç:

 

 

https://www.flickr.com/photos/99890085@N04/albums/72157674155741982

 

Enregistrament dels premis 2x4 a càrrec del Lluís Armengol, per veure´l ho podeu fer en el següent enllaç:

 

https://youtu.be/jkK-NiSdW4o


Francesc "Xiqui" Ramon i Solés (1956)

Deixa els escenaris...

Enginyer industrial de professió, s'inicia en el solfeig i piano amb el mestre de música i autor de l'havanera "La Gavina" Frederic Sirés. Anys després estudia guitarra a l'Escola de Música Rita Ferrer.

El 1972, agafa el relleu, juntament amb Cástor Pérez, dels avis del grup Port-Bo, Josep Xicoira, Carles Mir i el seu oncle Ernest Morató, on hi canta en diferents etapes fins al 2006, amb un total de 16 treballs discogràfics enregistrats.

El 2010 torna als escenaris amb el grup Cubacant amb Cástor Pérez, Neus Mar i Enric Canada el primer any i amb Jordi Grau i Jordi Rubau després.

El 2012 fins al 2016, s'incorpora al grup Arjau cobrint la veu de tenor primer/segon.

 

 

Gràcies per aquesta gran dedicació i difusió del cant de taverna i havaneres....



El grup Bergantí abandona els escenaris

 

El grup d’havaneres el Bergantí anuncia la seva retirada.

 

El comiat de la formació malgratenca es farà efectiu el mes d’octubre de 2017, just quan es compleixen 35 anys de la seva creació.

 

Per endavant, però, un any més de cantades arreu.

 

El grup d’havaneres va iniciar el seu recorregut la tardor de l’any 1982, amb vuit components.

 

Des de 1999 Joan Ripoll, Pere Fort, Pere Margall i Miquel Llorens són els integrants del Bergantí.

 

Diuen que ho deixen principalment per cansament. “Són molts viatges i els anys pesen”.

 

Per lleguir més a fons la noticia podeu seguir el següent enllaç:

https://elmalgratenc.com/2016/10/22/el-grup-berganti-abandona-els-escenaris/


NOU CD "Entre mars"

"Entre mars" ( Havaneres de concert ), el projecte d'Indira Ferrer-Morató i Antoni Mas.

 

A un dia vista de la celebració al Palau de la Música Catalana, de la 50a Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, us hem de presentar necessàriament aquest nou treball de la soprano Indira Ferrer-Morató, amb el músic, compositor i pianista Antoni Mas.

 

L'havanera lírica, anomenada també havanera de saló o de concert, és musicalment de tanta qualitat com el "Lied" i precisament per això, costa molt veure's programada en cantades i concerts. Ara, però, sí que tindrem l'oprortunitat de gaudir-la: Demà ( 29 de setembre, a les 19 h) al Palau, on la Indira i l'Antoni ens en faran una mostra, compartint cartell amb altres grups com Son de l'havana, Arjau, Els Cremats i Port Bo.

 

I a partir d'ara i sempre, també gràcies a aquest nou CD, esplèndid, que aquests dos grans intèrprets ens han volgut regalar.

 

Per més informació:

http://www.promoartyou.com/ca/noticies/2016/09/28/nou-cd-entre-mars-havaneres-de-concert-el-projecte-d-indira-ferrer-morato-i-antoni-mas

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1009817-indira-ferrer-recupera-amb-antoni-mas-l-havanera-lirica.html



Josep Bastons, un gran cantant i compositor

“Només puc dir moltes gràcies a tothom”

La guitarra d'en Bastons:
Josep Bastons sempre té les seves dues guitarres al costat.
Una en cadascuna de les butaques que formen, amb un sofà, el seu espai preferit de casa seva, des que es va jubilar dels escenaris.
I, és clar, la foto no es podia fer d'altra manera: acaronant les cordes de la guitarra i taral·lejant una cançó... 
Per més informaciò:

http://goo.gl/OJrPYf


Les santes de Mataró - havaneres

La capital del Maresme viu immmersa aquests dies en una llarga i intensa Festa Major, les Santes, amb més de 40 propostes musicals, a més d'activitats familiars i espectacles.
Des de casa, en podràs fer un tast si sintonitzes la teva TV local o bé el canal La Xarxa Televisions, al dial 159 de Movistar+.
Gràcies a la retransmissió d'm1tv, podràs veure-hi en directe tres dels actes més emblemàtics de les festes.
D'una banda, les havaneres diumenge a les 22h amb l'actuació de Port Bo i Peix Fregit.
De l'altra, la crida de Festa Major des de l'Ajuntament, dilluns a les 20h, en què l'alcalde declararà inaugurades les Santes. I, finalment, la Missa, dimecres a les 10h.
Des de la basílica de Santa Maria, durant l'ofici s’interpretarà la " Missa de Glòria " per a solistes, cor i orquestra de Mossèn Manuel Blanch.

 

Per més informaciò podeu consultar el següent enllaç:

 

http://lessantes.cat/ca/programa/detall/havaneres-i-rom-cremat-5803


Palafrugell entrega la Medalla d'Honor de la Vila a Josep Bastons

També s'ha fet entrega dels Diplomes al Mèrit Ciutadà al grup Port Bo i a l'AVAC.


Calella de Palafrugell, 50 anys capital de l’havanera

El poble ja disposa d’una havanera pròpia en record d’aquesta efemèride, El Salanc de Calella:

 

" Calella, cinquanta trobades, cinquanta cantades, t'han fet la més gran ". Així diu l'havanera, El salanc de Calella, composada pel Mestre Josep Bastons i en Carles Casanovas, en motiu de la 50a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell que es va celebrar aquest dissabte passat dia 2 de Juliol del 2016, i que van interpretar a l'escenari de la platja del Port Bo, els tres grups participants en aquesta edició tan especial: Port Bo, Peix Fregit i el Grup Bergantí

 

Calella de Palafrugell va viure una nit mágica, única i plena d´emocions.

 

Unes 30.000 - 40.000 persones van omplir les platges i places de la vila per gaudir de la 50a Cantada d’Havaneres que enguany va comptar amb una convidada de luxe, la cantautora de Palafrugell Sílvia Pérez Cruz.

Els grups Port Bo, Bergantí i Peix Fregit , son els que més han cantat en els darrers 50 anys, han interpretat les peces més repetides durant la història d’aquest esdeveniment que marca el tret de sortida de l’estiu a la Costa Brava des del 1966.

 

La nit va començar amb ‘Al Pirata Joan Torrelles’ i, durant dues hores, es van anar encadenat peces com La Barca Xica, La Gavina, El Llop de Mar o Mariner de Terra Endins.

 

Com és tradicional, l’acte va finalitzar amb tots els intèrprets i músics damunt de l’escenari cantant, la bella Lola i el meu avi.

 

El públic, dempeus i amb els mocadors a les mans, balancejant-los com si es tractés d’un mar blanc i amb crits d´ IN - DE - PEN - DEN - CIA.

 

Per més informaciò d´aquest gran esdeveniment podeu consultar els següents enllaços:

 

http://goo.gl/v46551

 

http://goo.gl/OIcUyO

 

http://goo.gl/f9ssXq



Grup Port bo presentació disc 50ª aniversari

En directe des d´el Corte Inglés, Porta del Ángel de Barcelona, amb la presentació del CD del grup Port Bo amb motiu dels 50 anys del grup.
Planta 6, Sala àmbit cultural i en directe cantaran:

 

" Totes ses deixades son perdudes "

 

" Golondrinas Yucateca "

...

Gràcies a Irene Sanz per estar en directe i des de les xarxes Irene López.


Arjau en conert

 

El grup Arjau ha actuat per les nits d´estiu al Palau Robert amb motiu dels 50 anys de Calella de Palafrugell.

 

En el següent enllaç podeu veure les fotos instantaneas i ben aviat a la nostra web tot el recull, gràcies.:

http://bit.ly/29bb4WI

 


Calella, mig segle al ritme del 2x4

L'any 1966 es va presentar el llibre que va ser el detonant de la cantada de Calella.

 

El 1969 es va convertir en l'escenari definitiu de la cantada, que aquest dissabte arriba a la 50a edició.

 

 

Per més información podeu consultar el següent enllaç:

http://bit.ly/29bXToK


CD " bOLETANY AL COR ", VELES I VENTS

 El grup Veles i Vents presentarà el seu nou treballdiscogràfic “Bolerany al Cor” al concert del 10 de juliol a Calafell.

 

El grup d'havaneres Veles i Vents de Calafell actuarà el proper 10 de juliol a Calafell 22h. - Plaça de Catalunya, on el grup té els seus orígens.

 

En concret, participarà als actes programats per l’ajuntament i que uneixen la Festa Major de Sant Pere i la de la Mare de Déu del Carme. Per a Veles i Vents sempre és un goig cantar a casa seva i, enguany, amb doble motivació doncs faran la presentació del seu nou treball discogràfic: “ Bolerany al Cor ”.

 

Bolerany al Cor ”, en format CD, recull 12 temes que van des de la rumba a la ranxera, passant per la zamba, la marxa, la sardana i el valset; tot amanit amb un bon reguitzell d’havaneres. Veles i Vents interpreta noves havaneres i cançons introduïdes al repertori els darrers anys i basa la temàtica del romanticisme expressat en la varietat de ritmes musicals.

 

El treball ha estat gravat i mesclat per Jesús Rovira als estudis “La Casamurada” i compta amb la col·laboració a la percussió de Raimon Iniesta. El disseny gràfic ha estat a càrrec d’Adrià Voltà. Aquest, és el 4rt enregistrament de Veles i Vents després dels ja coneguts: “Veles i Vents en directe” (2003), “Deu” (2009) i “El Segon Sec” (2012).

 

El nom del CD fa referència al remolí marí que al nord de la Costa Daurada i al sud del Garraf s’anomena, popularment, “ Bolerany ”.

 

Veles i Vents vol trencar una llança en el seu gènere: cercar el mestissatge, nous compassos i ritmes. Un nou pas endavant en pro de la fusió musical; que és, ni més ni menys, retornar

als orígens de l'havanera. Qui escolta Veles i Vents coincideix a valorar un fet substancial i fonamental en un grup d'havaneres: La creació i sosteniment d'un estil propi que utilitza

indistintament l'havanera antiga i la nova. No renuncia als nous ritmes, ans al contrari, els cerca amb un sol màxim manament: la qualitat i harmonia de veus i instruments.

 

Més informació:

www.velesivents.com

 

Contacte:

 T.609 715 115 - Jordi Voltà