VOLS enviar les teves noticies?

En el següent mail: 

elmondelhavanera@gmail.com

Gràcies per la vostre participació.


"Consideraciones sobre los orígenes de la contradanza habanera"

Conferència a càrrec del Dr. Cecilio Tieles Ferrer, professor emèrit del Conservatori de Vilaseca.

 

Divendres, 21 de setembre a les 19.30h a la Biblioteca de Palafrugell.

 

El Dr. Cecilio Tieles tancarà el divendres 21 de setembre el cicle de conferències del 2018, organitzat per la Fundació amb la col·laboració de la Biblioteca de Palafrugell. Cecilio Tieles, especialista en la música romàntica del segle XIX, de l'havanera i de la cultura afrohispana, explicarà el procés de naixement de l'havanera, que va iniciar-se en la contradansa havanera, creació dels negres espanyols que dominaven l'activitat musical de l'Havana. Per això, és interessant abordar per què, com i quan sorgeix un dels gèneres més populars en la música. Com de ballable es converteix en una cançó plena de nostàlgia i enyorança.

 

Cecilio Tieles Ferrer va néixer a l'Havana, on va iniciar els seus estudis musicals. Va estudiar al Conservatori de París i el Chaikovsky de Moscou, on es va graduar amb brillants qualificacions. Va ser premiat als concursos internacionals "Marguerite Long-Jacques Thibaud" de París i Vianna da Motta de Lisboa. Va obtenir el doctorat en Ciències de l'Art defensant una tesi sobre el compositor hispanocubà Nicolás Ruiz Espadero. A part de la seva activitat com a concertista, és un estudiós de la cultura hispanocubana, en concret de la música romàntica del segle XIX, de l'havanera i de la cultura afrohispana. És president d'honor de l'Associació Cultural Catalana-Iberoamericana, que ha desenvolupat una notable tasca en la divulgació de la música catalana i la cubana, inclosa l'havanera de tots els tipus.


V Congreso Internacional de la Habanera

Programa

LUNES 23 DE JULIO DE 2018
10:30 INAUGURACIÓN OFICIAL DEL CONGRESO A CARGO DE LAS AUTORIDADES INSTITUCIONALES
10:45h-12h CONFERENCIA INAUGURAL: «La habanera y la construcción de la identidad nacional en Cuba»a cargo de la Doctora Dña. Victoria Eli Rodríguez, Profesora emérita de la Universidad Complutense de Madrid.
11:30h-11:45h Descanso
11:45h-12:30h CONFERENCIA: «En clave de mar: Canciones de la Bodega, la habanera en Candás» a cargo de David Colado, Director del Certamen Nacional Juvenil de Habaneras de Candás (Asturias)
12:30h-13:15h CONFERENCIA: «Los eternos “Veinte años” de Mª Teresa Vera», a cargo de Antonio Román Martel, director coral del Círculo de Artesanos de Sanlúcar de Barrameda (Cádiz)
13:15h-14:00h CONFERENCIA: «XXV años de la Trobada de Habaneras de Castilla» a cargo de Teresa Pérez Daniel, presidenta de la Fundación de Habaneras «Teresa Pérez Daniel» de Mayorga de Campos (Valladolid)
23:00-01:15h PARTE PRÁCTICA: VELADA CERTAMEN INTERNACIONAL DE HABANERAS Y POLIFONÍA

MARTES 24 DE JULIO DE 2018
10:00h-11:00h Comunicaciones (Victoria Eli Rodríguez, David Colado, Antonio Román Martel, Teresa Pérez Daniel, Antoni Mas i Bou, Aurelio Martínez, Pilar Páez)
11:00-11:30h Conferencia: «La expansión de la habanera», a cargo de Antoni Mas i Bou, compositor y miembro de la Fundació Ernest Morató de Palafrugell (Girona).
12:00-12:15 Descanso
12:15-13:00 Conferencia Clausura - «Exaltación patriótica y nostálgica en tiempo de habanera en la Guerra de Independencia de Cuba (1895-1898): el ejemplo de "Tú" de Eduardo Sánchez de Fuentes», a cargo de Aurelio Martínez, musicólogo y compositor y Pilar Páez, soprano y profesora superior de Canto en el Conservatorio Óscar Esplá de Alicante.
13:00 CLAUSURA OFICIAL Y ENTREGA DE RECONOCIMIENTOS A CARGO DE LAS AUTORIDADES
23:00-01:15 h. PARTE PRÁCTICA: VELADA CERTAMEN INTERNACIONAL DE HABANERAS Y POLIFONÍA

 


Presentació del llibre "I com aquestes mil. 50 anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell"

Divendres, 13 de juliol, a les 19.00h al local de l'Associació de Veïns i Amics de Calella

Els periodistes Lluís Poch i Enric Serra presentaran aquest divendres 13 de juliol el seu llibre I com aquestes mil.

 

Cinquanta anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell  i explicaran com i per què una cantada que només volia mostrar un patrimoni cultural local ha acabat sent el detonant d'un fenomen musical i social arreu del país.

 

La Cantada d'Havaneres de Calella va néixer per preservar un gènere que es perdia. Però, amb els anys, el que va tenir els seus orígens en les cantades espontànies a les tavernes i a les sobretaules, va passar de la intimitat a les masses.


"L'impacte de les havaneres a l'Europa romàntica: la sensualitat d'un ball, la modernitat d'una cançó"

Conferència a càrrec d'Anna Costal i Fornells.

Divendres, 6 de juliol a les 19.00h al local de l'Associació de Veïns i Amics de Calella - Calella de Palafrugell.

 

Dins dels actes de la 52ª Cantada d'Havanes de Calella de Palafrugell, la Fundació Ernest Morató i l'Associació de Veïns i Amics de Calella ofereixen la xerrada L'impacte de les havaneres a l'Europa romàntica: la sensualitat d'un ball, la modernitat d'una cançó a càrrec d'Anna Costal, musicòloga i professora de l'ESMUC. La conferència oferirà una visió interessant i renovadora del que avui coneixem com a havanera a la segona meitat del segle XIX.

Aquest és el primer acte que organitzen l'AVAC i la Fundació Morató aquest mes de juliol. El segon tindrà lloc el divendres 13 de juliol amb la presentació del llibre I com aquestes mil, a càrrec dels seus coautors, Lluís Poch i Enric Serra.

 

Breu síntesi de la xerrada:

 

La música cubana va irrompre amb molta força en les diversions europees de mitjan segle XIX. D’una banda, la danza cubana –també coneguda amb el nom d’habanera o americana– es va posar de moda als salons de ball, i la sensualitat d’aquell ritme caribeny va revolucionar els valors morals dels balls de parella. De l’altra, l’havanera com a gènere cantat es va infiltrar en tots els racons de la societat: les plomes inspirades dels compositors la van convertir en lieder antillans i en números lírics per a òperes i sarsueles, alhora que les havaneres cantades a dues o tres veus segons els codis de la tradició oral es popularitzaven en reunions socials de tota classe.

 

Un dels epicentres de recepció i irradiació de l’havanera arreu del món occidental va ser París, des d’on l’exotisme va funcionar com a tòpic espanyol més enllà de la independència de Cuba el 1898. A Catalunya hi va arribar puntualment, i els compositors catalans ens han llegat un patrimoni musical que, en bona part, és encara per descobrir.

 

Anna Costal i Fornells, és professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya des de l’any 2010 i forma part del Grup de Recerca Investigació i creació musicals del mateix centre. Es va llicenciar en musicologia el 2004 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i es va doctorar a la mateixa universitat el 2014 amb una tesi doctoral sobre Pep Ventura que li va merèixer el reconeixement de premi extraordinari de doctorat. Ha participat en recerques dirigides pel Dr. Jaume Ayats sobre cants de tradició oral a Catalunya i a Còrsega, i en projectes relacionats amb la història, la composició i la interpretació de la música catalana de l’època contemporània. Ha publicat diversos articles científics i llibres, els dos últims una monografia sobre Xavier Cugat (Ajuntament de Girona, 2016) i Això no és una biografia de Pep Ventura presentat el febrer de 2018 a Figueres. Col·labora habitualment amb el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del Patrimoni Musical Català i amb L’Auditori de Barcelona. També és intèrpret de tenora i representant de la Cobla Vila d’Olesa.


La Cantada de Calella: de la intimitat a les masses

Conferència a càrrec dels periodistes Enric Serra i Lluís PochDivendres, 22 de juny a les 19.30h a la Biblioteca de Palafrugell.

 

La Cantada d'Havaneres de Calella va néixer per preservar un gènere que es perdia. Però, amb els anys, el que va tenir els seus orígens en les cantades espontànies a les tavernes i a les sobretaules, va passar de la intimitat a les masses. Els autors del llibre commemoratiu del cinquantenari de la Cantada -I com aquestes, mil- expliquen com i per què una cantada que només volia mostrar un patrimoni cultural local ha acabat sent el detonant d'un fenomen musical i social arreu del país.

 

Foto: Pau Punseti


Nous CDs del grup Les Veus de l'Estany

 

 

El grup Les Veus de l'Estany ha fet donació a la Fundació dels seus darrers treballs discogràfics, on ofereixen una història de les havaneres explicada en forma de conferència musical, acompanyada de vint havaneres, valsers i boleros que recorren l'èpica d'aquestes melodies des de Cuba, impregandes amb ritmes africans i criolls.


52ª Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell

En només tres dies hem tornat a vendre gairebé totes les entrades de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. Una bona notícia que es repeteix any rere any i que demostra el gran interès del públic per la Cantada.

Aquest espectacular sold out contrasta amb la mala notícia de que la direcció de #TV3 ha decidit #NO_retransmetre la Cantada en directe enguany. Una decisió que no compartim e...n absolut i que esperem poder canviar en la reunió que tenim prevista dimecres 30 de maig als estudis de Sant Joan Despí.

Mes enllà dels interessos de promoció local sorprèn que els 273.000 telespectadors de promig anuals (i un 13% de quota de pantalla) no siguin motiu suficient per mantenir l’únic esdeveniment de cultura popular que es retransmet per televisió a nivell nacional.

Projecció del documental "La Paloma" de Sigrid Faltin

Divendres, 18 de maig, a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Palafrugell.

 

Presentació i comentaris a càrrec del músic i compositor Xavier Pardina

 

Divendres, 18 de maig, a les 7 de la tarda, es projectarà a la Biblioteca de Palafrugell, el documental La Paloma de la directora i realitzadora de cine i televisió alemanya Sigrid Faltin. Rodat en set països diferents, el documental  La Paloma , la cançó que ostenta el rècord d'haver estat la més gravada de la història -fins i tot més que el Yesterday dels Beatles- explica com l'havanera del basc Sebastián Iradier ha passat a formar part de la cultura d'aquests set països i ofereix les múltiples versions que s'han fet. Una història de tres continents que sorprèn i commou l'espectador.

 

La presentació i els comentaris de la pel·lícula aniran a càrrec de Xavier Pardina, que va participar el maig de 2007 com a investigador en la realització del documental. Pardina és músic i compositor i dirigeix o participa en diversos programes d'havaneres a emissores de L'Hospitalet de l'Infant, Tarragona, Sobrarbe, Valls, Vitoria-Gasteiz i Blanes. A l'actualitat, ha realitzat més de dos mil programes de ràdio dedicats a l'havanera. Es co-fundador del grup d'havaneres Vent Fort, ha escrit dues-centes composicions de diferents gèneres musicals i ha rebut diversos reconeixements de les seves composicions.


"Sirés, un home bo i un músic excel·lent"

Conferència a càrrec del periodista Josep Bofill i Blanc.

 

Divendres, 13 d'abril, a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Palafrugell

 

Breu resum de la xerrada

La conferrència "Sirés, un home bo i un músic excel·lent" a càrrec del periodista Josep Bofill i Blanc, és una pinzellada a la persona de Frederic Sirés i Puig, amb aportació de documents, opinions i records enregistrats en audiovisual de persones que el van viure de ben a prop.

 

A vegades a través d'opinió, reivindicant la figura del mestre, a vegades d'informació i a vegades també fent-ne una anàlisi i reflexió, el periodista, avui jubilat, Josep Bofill Blanc, aportarà algunes dades de l'estada a Cuba de l'autor de La gaviota/La gavina, així com també de la bonhomia del mestre Sirés, que mai no tenia un no per a ningú i que, a més del seu tarannà despistat, humil i modest, quedarà palesa la seva vesant de romàntic somiador i la certesa de la seva qualitat musical, tant en el camp de la interpretació com en les seves composicions.
 
Frederic Sirés i Puig, un home que va viure amb la data de naixement errònia en el seu DNI, va ser peça clau per la recuperació de la cultura de les havaneres, posant en solfa cançons de les quals no hi havia paper pautat i que ell les va posar en solfa mentre l'Ernest Morató les hi cantava. Tot plegat, va ser l'inici perquè l'havanera fes el salt de les tavernes als escenaris.

 

Josep Bofill i Blanc és periodista, avui jubilat. Nascut a Verges l'any 1950. Palafrugellenc des del 1953. Va treballar en la part administrativa de la indústria del suro fins l'any 1988, feina que va compaginar amb el periodisme des del 1979, quan que va néixer el Punt diari, on hi ha treballar fins  al 1983, en què va canviar la màquina d'escriure pel micròfons de Ràdio Costa Brava de la Cadena13. Anteriorment, havia estat corresponsal en diferents diaris provincials o de cobertura del territori català com a cronista esportiu.  Dinamitzador cultural i autor de diferents actes i activitats lúdicoculturals, el 1998 va tornar a El Punt diari, al qual hi va treballar en exclusiva fins a la seva jubilació. De jovenet, havia col·laborat en la incipient emissora de ràdio local de Palafrugell; va ser el promotor de la televió local Palavisió, i en l'actualitat, per "matar el cuc",  de manera puntual, edita i presenta un programa quinzenal (Sota la buguenvíl·lia) a Ràdio Begur. De tant en tant, continua a publicant algun reportatge en el seu diari de sempre, El Punt, o en alguna revista d'àmbit comarcal.

Ràdio Capital entrevista el nou president de la Fundació, Enric Frigola

Ràdio Capital ha fet una interessant entrevista al nou president de la Fundació, l'Enric Frigola. Podeu escoltar-la sencera en el següent enllaç:

 

https://goo.gl/Rrw3Fc


Taller d'havaneres a l'Escola Sant Jordi de Palafrugell

Els alumnes de 4 de primària de l'Escola Sant-Jordi de Palafrugell van realitzar el passat mes de febrer un taller pràctic d'havaneres a l'escola. Sota el guiatge de Fèlix Pérez i Carles Francesc, els alumnes van poder conèixer algunes de les havaneres més populars del repertori català i van tenir l'oportunitat de poder cantar-les a classe. L'experiència va ser molt enriquidora tant per l'alumnat, com pels propis formadors.

 

 

El taller és una activitat formativa i lúdica que ofereix la Fundació Ernest Morató a les escoles de Palafrugell.


Enric Frigola és elegit nou president de la Fundació

El periodista i patró de la Fundació Enric Frigola, ha estat elegit nou president de la Fundació. Frigola va rebre de forma unànime el suport del Patronat en la Junta Extraordinària celebrada el passat 9 de març al Teatre Municipal de Palafrugell.

 

Enric Frigola (Peratallada, Baix Empordà, 1946) ha estat una de les figures cabdals en la ràdio a Catalunya en les darreres dècades. Iniciat a  Ràdio Girona, ha realitzat i dirigit programes de promoció musical a Ràdio 4 i Catalunya Ràdio, on va ser coordinador de Catalunya Cultura i Catalunya Música, entre el 2001 i el 2009. Actualment, és coordinador de programació de Ràdio Estel i vocal  del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Entre  els reconeixements que ha rebut, destaquem de l'Ofici de Periodista,  pel col·legi de periodistes l'any 2000, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any  2009, i un dels premis d'Actuació Cívica, de la Fundació Lluís Carulla, l'any 2010.

 

Enric Frigola pren el relleu del músic i compositor Antoni Mas que, després de gairebé cinc anys en el càrrec, deixa la presidència, tot i que mantindrà la seva condició de patró.


"L'impacte de les havaneres a l'Europa romàntica: la sensualitat d'un ball, la modernitat d'una cançó"

Conferència a càrrec d'Anna Costal i Fornells. Divendres, 9 de març a les 19.00 a la Biblioteca de Palafrugell.

 

Breu síntesi de la xerrada:

 

La música cubana va irrompre amb molta força en les diversions europees de mitjan segle XIX. D’una banda, la danza cubana –també coneguda amb el nom d’habanera o americana– es va posar de moda als salons de ball, i la sensualitat d’aquell ritme caribeny va revolucionar els valors morals dels balls de parella. De l’altra, l’havanera com a gènere cantat es va infiltrar en tots els racons de la societat: les plomes inspirades dels compositors la van convertir en lieder antillans i en números lírics per a òperes i sarsueles, alhora que les havaneres cantades a dues o tres veus segons els codis de la tradició oral es popularitzaven en reunions socials de tota classeUn dels epicentres de recepció i irradiació de l’havanera arreu del món occidental va ser París, des d’on l’exotisme va funcionar com a tòpic espanyol més enllà de la independència de Cuba el 1898. A Catalunya hi va arribar puntualment, i els compositors catalans ens han llegat un patrimoni musical que, en bona part, és encara per descobrir.   

 

Anna Costal i Fornells, és professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya des de l’any 2010 i forma part del Grup de Recerca Investigació i creació musicals del mateix centre. Es va llicenciar en musicologia el 2004 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i es va doctorar a la mateixa universitat el 2014 amb una tesi doctoral sobre Pep Ventura que li va merèixer el reconeixement de premi extraordinari de doctorat. Ha participat en recerques dirigides pel Dr. Jaume Ayats sobre cants de tradició oral a Catalunya i a Còrsega, i en projectes relacionats amb la història, la composició i la interpretació de la música catalana de l’època contemporània. Ha publicat diversos articles científics i llibres, els dos últims una monografia sobre Xavier Cugat (Ajuntament de Girona, 2016) i Això no és una biografia de Pep Ventura presentat el febrer de 2018 a Figueres. Col·labora habitualment amb el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del Patrimoni Musical Català i amb L’Auditori de Barcelona. També és intèrpret de tenora i representant de la Cobla Vila d’Olesa.


Cicle de conferències "L'havanera, ahir i avui"

 

Palafrugell, del 9 de març al 27 de juliol de 2018. Sala Polivalent de la Biblioteca de Palafrugell (Carrer de Sant Martí, 18, entrada pel passatge Bepes).

Entrada lliure i gratuïta.

Divendres, 9 de març a les 19.00 h.:

L'impacte de les havaneres a l'Europa romàntica: la sensualitat d'un ball, la modernitat d'una cançó, a càrrec d'Anna Costal i Fornells, musicòloga i professora de l'Escola Superior de Música de Catalunya. Actuació musical d'Indira Ferrer, soprano, i Lluís Bofill, guitarra.

Divendres, 13 d’abril a les 19.00 h.:

Sirés, un home bo i un músic excel·lent, a càrrec de Josep Bofill Blanc, jubilat i periodista.

Divendres, 18 de maig a les 19.00 h.:

Projecció del documental La Paloma. Añoranza. Mundial. Direcció a càrrec de Sigrid Faltin. Presentació i comentaris a càrrec de Xavier Pardina, compositor i músic.

Divendres, 22 de juny a les 19.30 h.:

La Cantada de Calella: de la intimitat a les masses, a càrrec d'Enric Serra i Lluís Poch, periodistes i autors del llibre I com aquestes, mil. 50 anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.

Divendres, 27 de juliol a les 19.30 h.:

Consideraciones sobre los orígenes de la contradanza habanera, a càrrec de Cecilio Tieles Ferrer, professor emèrit del Conservatori de Vila-seca.

Organitza la Fundació Ernest Morató. Col·labora la Biblioteca de Palafrugell, amb el suport de l'Ajuntament de Palafrugell.


II Certamen Infantil i Juvenil d'Havaneres de Candás 2018

 

Candás (Astúries), 11 i 12 de febrer de 2018.

 

L'Ajuntament de Carreño juntament amb l'Escola Municipal de Música Miguel Barrossa de Carreño organitza  el II Certamen Infantil i Juvenil  d'Havaneres i Cancó Marinera, amb l'objectiu de promocionar i difondre les havaneres  sobretot entre els més joves.

 

L'acte se celebrarà els dies 11 i 12 de febrer el Teatre Prendes de Candás i comptarà amb la participació d' Antoni Mas, president de la Fundació, i Indira Ferrer, que interpretaran un petit recital d'havaneres líriques.


S'incorporen més partitures digitalitzades al web

A partir d'aquest mes de febrer, s'han incorporat 100 partitures al web de la Fundació. Les partitures que es poden consultar en aquesta pàgina web són d'accés obert i provenen del Centre de Documentació de la Fundació gràcies a les cessions realitzades per grups, músics i compositors en els darrers anys.

 

Actualment, ja es poden consultar una part important de les composicions més conegudes que s'interpreten a les cantades i festivals d'havaneres i també d'altres, menys populars i de datació més antiga, que s'han pogut conservar i difondre gràcies a aquesta tasca de transcripció i digitalització, que han dut a terme diversos músics de Musicat. El projecte ha estat finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació Ernest Morató.

 

Podeu consultar les partitures a:

 http://www.fundacioem.com/ca/partitures


Es constitueix l'Associació Internacional d'Havaneres

La primera reunió de treball va tenir lloc el passat 28 de desembre a Madrid.

 

El 28 de desembre passat va tenir lloc  a la seu de l'Asociación de Artistas e Intérpretes de España de Madrid la primera reunió per la constitució de l'Associació Internacional d'Havaneres que tindrà com a objectiu organitzar i coodinar el Congrés Internacional de l'Havanera i la difusió, investigació i la promoció de les havaneres. El congrés s'organitza des de l'any 2014  i la primera edició es va celebrar a Palafrugell, organitzat per la Fundació Ernest Morató. L'any 2015 el II Congrés es va celebrar a Torrevieja, el III a Candás (Astúries)  i el darrer s'ha celebrat, el setembre passat, a Mayorga de Campos (Valladolid).

 

En la reunió hi van assistir representants de les quatre entitats que constituiran l'Associació, Antoni Mas, en representació de la Fundació Ernest Morató, Teresa Pérez Daniel, en representació de la  la Fundación Teresa Pérez Daniel, Aurelio Martínez, com a membre del Patronato Municipal de Habaneras de Torrevieja i David Colado, director de l'Escola Municipal de Música Miguel Barrosa de Carreño (Astúries).

 

L'Associació ja ha començat a traballar en l'organització dels pròxims dos congresos que se celebraran a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), aquest 2018,  i en el l'Havana, previst per a l'any 2019.


El vol de la gavina

 

 

 

Interessant article del periodista Joan Bofill Blanc sobre el compositor Frederic Sirés, de qui aquest any es compleixen 120 anys del seu naixement i 100 anys del seu viatge a Cuba, font d'inspiració per la seva obra mestra "La Gavina".

 

Per més informaciò:

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1313845-el-vol-de-la-gavina.html


Acordionista


Francesc Salse edita un segon cançoner d'havaneres

 

El cançoner recull una vintena d'havaneres i cançons.

 

El compositor, músic i director del grup Mar Endins, Francesc Salse, acaba d'editar un recull d'havaneres pròpies. El llibre és la continuïtat del primer recull, publicat l'any 1999 i recull vint havaneres i cançons de creació pròpia, com Gavina de nit, La canya d'en Pep o El somini d'un pescador.  El pròleg és de Josep Mª Cao, un dels lletristes preferits de Francesc Salse, per bé que també hi ha lletres d'Alexandra Morera, Antoni Poyato, Lluís Sintes i Manuel Perera. En el llibre, també hi trobareu dibuixos de l'artista Juan Bocanegra.

 

 

 

Aquest segon volum de les havaneres d'en Francesc Salse ha estat cedit a la Fundació i, properament, les partitures del primer i segon volum es podran també consultar a la web de l'entitat.


PRESENTACIÓ DEL DISC "L'HOME DE LA GUITARRA - PALAFRUGELL

 

Benvolguts, benvolgudes,

Us recordem que el proper divendres, dia 24 de novembre, a les 8 del vespre es presenta el disc L'home de la guitarra. Tribut a Josep Bastons, al Teatre Municipal de Palafrugell, amb la participació d'Antoni Mas, productor artístic, el mestre Josep Bastons, i Joan Carles Dobal, director de Picap.

En finalitzar la presentació, s'oferirà un concert a càrrec d'alguns dels grups i artistes que participen en l'obra: Frans Cuspinera, Indira Ferrer, Lydia Torrejón, Georgina Espolet, Clara i Port Bo.

L'entrada és lliure i gratuïta.

Per a mes informació, podeu consultar el web:

CONVOCADES LES BASES DEL 10è CONCURS D'HAVANERES " VILA DE SANT POL DE MAR 2018 "

Us adjuntem les bases del 10è Concurs d'Havaneres "Vila de Sant Pol de Mar", que organitzen L’Ajuntament de Sant Pol de Mar i l’Associació Cultural Penya Xíndries (ACPX).

El termini de presentació de les composicions finalitza l' 1 de març de 2018.

Descarga
BASES_DEL CONCURS DE COMPOSICIÓ HAVANERE
Documento Adobe Acrobat 333.2 KB

Encuentro "Conocer la Habanera"

L'Havana, del 5 al 12 de noviembre.

 

Sota el títol "Conocer la habanera", la capital cubana de l'Havana acull del 5 al 12 de novembre tot un seguit de concerts i conferències que tenen com a objectius vincular l'estudi i la investigació de l'habanera a Cuba i Catalunya i fomentar la interpretació del gènere. Les activitats estan organitzades pel Museo Nacional de la Música de la Habana, el Instituto Cubano de la Música, la Asociación Cultural Catalana Iberoamericana i compta amb la col·laboració de la Fundació Ernest Morató.

 

El tret de sortida serà un concert amb diferents artistes on s'interpretaran havaneres amb estils ben diferents. Intervindran el grup La Habana Vieja, diversos grups cubans amb havaneres portades al jazz i la versió més lírica d'Indira Ferrer Morató, que cantarà l'havanera "La vila del peix fregit", amb lletra d'Antoni Mas i lletra d'Indira Ferrer, dedicada a la vila de Palafrugell.

 

El 7 de novembre, l'Antoni Mas, president de la Fundació oferirà la conferència "L'havanera a Catalunya" a la Sala del Gabinete del Patrimonio Musical Esteban i també hi haurà un concert a l'embaixada d'Espanya a Cuba on s'estrenarà la darrera peça del mestre Josep Bastons, "Reglita" amb lletra d'Indira Ferrer.

 

La habanera surge a principios del siglo XIX, en Cuba, en los salones aristocráticos de la Habana, por músicos españoles NEGROS, pues los músicos blancos consideraban la habanera como un género de muy poco nivel. Aunque lo hacían, en los diarios de la época no aparecen sus firmas en las partituras con sus nombres de pila, sino solo las iniciales." Aunque,  “era tanta la importancia de la época de este género que Bizet para su ópera Carmen utiliza la habanera como imagen de la música española”. (Cecilio Tieles)


Fundació Ernest Morató  mes de novembre:

Us comuniquem les activitats en què participa la Fundació Ernest Morató aquest mes de novembre:

Divendres, 3 de novembre, a les 19h
Teatre Jardí de Figueres
Concessió de la Medalla al Mèrit Musical a Antoni Mas, president de la Fundació, per part de la Confederació Sardanista de Catalunya


Del 5 al 12 de novembre, l'Havana (Cuba)
Encuentro "Conocer la habanera" amb diversos concerts i la conferència "L'havanera a Catalunya" a càrrec d'Antoni Mas, president de la Fundació, el dimarts dia 7 a la Sala del Gabinete de Patrimonio Musical Esteban de l'Havana.
 
Divendres, 24 de novembre, a les 20h
Teatre Municipal de Palafrugell
Presentació del disc "L'home de la guitarra", tribut a Josep Bastons i actuació musical
Entrada gratuïta

Presentació del nou disc de tribut JOSEP BASTONS

DIMARTS 24 D'OCTUBRE, 2017 A LES 11:30H
Presentació del nou disc de tribut
JOSEP BASTONS
L'home de la guitarra

...

El proper dimarts 24 d’octubre a les 11:30h a l’SGAE-CATALUNYA (Sala Mompou) tindrà lloc la presentació del disc tribut al mestre Josep Bastons “L’home de la Guitarra”.

L’acte comptarà amb la presència d’Antoni Mas (productor del disc), amb alguns dels artistes que hi han participat (Frans Cuspinera, Indira Ferrer, Txell Sust, Gemma Humet, Sabor de Gracia, Meïa, Lydia Torrejón, Arnau Tordera, Cris Juanico, Georgina Espolet, Port bo, LGP, Ginesa Ortega, Sherpah, Sara Pi i Clara), i amb el propi mestre Josep Bastons.

Durant la presentació podrem gaudir de les actuacions de Frans Cuspinera, Gemma Humet, Ginesa Ortega i Indira Ferrer.


 SGAE CATALUNYA (Sala Mompou)
(Passeig de Colom, 6) - Barcelona

"L'HOME DE LA GUITARRA"
(TRIBUT A JOSEP BASTONS)

 

"L'home de la guitarra" recull, per ordre cronològic, els setze temes més emblemàtics que ha escrit el mestre Josep Bastons en el decurs de la seva trajectòria com a compositor. Cadascun d'aquests temes és cantat per un intèrpret diferent, que n'ofereix la seva particular versió. Un toc personal que fa que cada cançó sigui una sorpresa, sobretot si tenim en compte que la gran majoria dels intèrprets provenen d'altres gèneres musicals molt diferents i que, alguns d'ells, precisament han descobert les havaneres a partir de la seva participació en aquest treball.
Aquestes característiques converteixen "L'home de la guitarra" en un document original i summament interessant, tant per els aficionats a la música d'en Josep Bastons, que tindran una magnífica ocasió d'escoltar-la "d'una altra manera", com pels admiradors dels diferents cantants i grups participants, que els descobriran en una faceta diferent i sorprenent.
Com a cloenda de la gravació, s'ha escollit una havanera que els companys d'en Josep Bastons -en Carles Casanovas i l'Antoni Mas- l'hi varen dedicar i que interpreten els seus amics més íntims.


Presentació del llibre "I com aquestes mil! 50 anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell"

El llibre es presenta aquest divendres, 20 d'octubre, a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Palafrugell en un acte obert a tot el públic.

 

Els periodista Enric Serra i Lluís Poch presentaran aquest divendres 20 d'octubre el llibre commemoratiu que tanca els actes de la 50ª Cantada d'Havaneres de Calella. El llibre ha estat editat per l'IPEP i  produït per Marcaprom Comunicació.

 

El llibre està dividit en nou capítols i és molt gràfic gràcies a una maquetació del dissenyador Jordi Sàbat que permet diferents nivells de lectura. Comença amb un recorregut històric que es remunta als orígens de l’havanera i explica com i per què aquest gènere ha arribat a casa nostra, i a Calella de Palafrugell en particular. I tot seguit, relata la tasca de les diverses persones que, entre els anys quaranta i seixanta, es van esforçar a donar-li relleu i mantenir-la viva per a evitar que es perdés quan els antics cantaires anaven desapareixent; fins que la publicació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el 1966, va desencadenar la Cantada.

 

A partir d’aquí el llibre fa una crònica dels trets més rellevants de l’esdeveniment i ressenya els grups de cantaires que més ha actuat a Calella en aquestes cinc dècades, fent una relació exhaustiva de les formacions que hi han passat i de totes les intervencions que hi han fet. Lluís Poch i Enric Serra també inclouen en el llibre els efectes que la Cantada ha tingut a la mateixa Calella i a Palafrugell –amb l’aparició de bars i restaurants on es canten havaneres a l’igual que es feia a les antigues tavernes- com arreu del país. Els autors expliquen com, a partir de l’èxit de la Cantada, les havaneres s’han fet imprescindibles a totes les activitats festives, des de tot el litoral als darrers racons de l’interior a la muntanya, i ha esdevingut un gènere cabdal en la cultura popular de Catalunya que és objecte d’estudis, congressos i simposis.

 

 Tot i la radiografia generalista d’aquest fenomen que el llibre abasta, Lluís Poch i Enric Serra tenen molt present que la centralitat l’ocupa la Cantada i s’hi endinsen per a explicar també com ha evolucionat en aquests 50 anys l’organització i la dimensió d’aquest esdeveniment que congrega milers de persones a Calella el primer dissabte de juliol. I per acabar, un capítol dedicat a explicar les llegendes i l’origen de les tres icones de la Cantada: la interpretació coral de les havaneres El meu avi i La bella Lola – amb la col·lectiva brandada de mocadors – i el cremat.

 

I com aquetes, mil! 50 anys de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, ha comptat amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa, patrocinadora principal de la Cantada, la direcció general de Cultura Popular de la conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i la Fundació Ernest Morató, que ha cedit diverses imatges del seu fons documental per l'edició d'aquesta obra.


EL GRUP LA TAVERNA S’ACOMIADA DELS ESCENARIS

Durant 25 anys he estat intentant portar la musica de les havaneres i la cançó de taverna de la millor manera que he sabut fer.

 

He passat molts bons moments , tant amb els compays que han passat pel grup , com a dalt dels escenaris.

Però, els muntatges , les actuacions , buscar bolos, viatges, etc... tot això s’ha convertit en un esgotament important .

 

I es per això que el Grup La Taverna, desprès de 25 anys d’estar a dalt els escenaris i amb més de 1750 actuacions arreu de Catalunya , Europa i Espanya, baixem dels escenaris.

Voldria donar les gràcies a tots els que han passat per el grup.


A Jordi Riera cofundador del grup
A Dani Serrat , Josep Rabassó
A Josep Bergadà
A Ferran Garcia i Adam Torres
A Carles Pastor, Raquel Prat i Joan Pages
I als actuals components La Gina Espolet i Albert Roncero.
I com no, als que ens han ajudat amb el tema de muntatge i so, en Miquel Pedrol jr, i Dani R. Pedrol.


Sense tots ells segur que no hagués arribat on hem arribat.


I agrair a tot el public que d’alguna o altra forma ens han donat suport durant tots aquests anys.


Gràcies a tothom i fins sempre.

Miquel Pedrol Garcia

 


Presentació del llibre "I com aquestes mil! 50 anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

El llibre es presenta aquest divendres, 20 d'octubre, a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Palafrugell en un acte obert a tot el públic.

 

Els periodista Enric Serra i Lluís Poch presentaran aquest divendres 20 d'octubre el llibre commemoratiu que tanca els actes de la 50ª Cantada d'Havaneres de Calella. El llibre ha estat editat per l'IPEP i  produït per Marcaprom Comunicació.

 

El llibre està dividit en nou capítols i és molt gràfic gràcies a una maquetació del dissenyador Jordi Sàbat que permet diferents nivells de lectura.

 

Comença amb un recorregut històric que es remunta als orígens de l’havanera i explica com i per què aquest gènere ha arribat a casa nostra, i a Calella de Palafrugell en particular. I tot seguit, relata la tasca de les diverses persones que, entre els anys quaranta i seixanta, es van esforçar a donar-li relleu i mantenir-la viva per a evitar que es perdés quan els antics cantaires anaven desapareixent; fins que la publicació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el 1966, va desencadenar la Cantada.

 

A partir d’aquí el llibre fa una crònica dels trets més rellevants de l’esdeveniment i ressenya els grups de cantaires que més ha actuat a Calella en aquestes cinc dècades, fent una relació exhaustiva de les formacions que hi han passat i de totes les intervencions que hi han fet. Lluís Poch i Enric Serra també inclouen en el llibre els efectes que la Cantada ha tingut a la mateixa Calella i a Palafrugell –amb l’aparició de bars i restaurants on es canten havaneres a l’igual que es feia a les antigues tavernes- com arreu del país. Els autors expliquen com, a partir de l’èxit de la Cantada, les havaneres s’han fet imprescindibles a totes les activitats festives, des de tot el litoral als darrers racons de l’interior a la muntanya, i ha esdevingut un gènere cabdal en la cultura popular de Catalunya que és objecte d’estudis, congressos i simposis.

 

Tot i la radiografia generalista d’aquest fenomen que el llibre abasta, Lluís Poch i Enric Serra tenen molt present que la centralitat l’ocupa la Cantada i s’hi endinsen per a explicar també com ha evolucionat en aquests 50 anys l’organització i la dimensió d’aquest esdeveniment que congrega milers de persones a Calella el primer dissabte de juliol. I per acabar, un capítol dedicat a explicar les llegendes i l’origen de les tres icones de la Cantada: la interpretació coral de les havaneres El meu avi i La bella Lola – amb la col·lectiva brandada de mocadors – i el cremat.

I com aquetes, mil! 50 anys de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha comptat amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa, patrocinadora principal de la Cantada, la direcció general de Cultura Popular de la conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Palafrugell.