Cicle de conferències "L'havanera, ahir i avui"

 

Palafrugell, del 9 de març al 27 de juliol de 2018. Sala Polivalent de la Biblioteca de Palafrugell (Carrer de Sant Martí, 18, entrada pel passatge Bepes).

Entrada lliure i gratuïta.

Divendres, 9 de març a les 19.00 h.:

L'impacte de les havaneres a l'Europa romàntica: la sensualitat d'un ball, la modernitat d'una cançó, a càrrec d'Anna Costal i Fornells, musicòloga i professora de l'Escola Superior de Música de Catalunya. Actuació musical d'Indira Ferrer, soprano, i Lluís Bofill, guitarra.

Divendres, 13 d’abril a les 19.00 h.:

Sirés, un home bo i un músic excel·lent, a càrrec de Josep Bofill Blanc, jubilat i periodista.

Divendres, 18 de maig a les 19.00 h.:

Projecció del documental La Paloma. Añoranza. Mundial. Direcció a càrrec de Sigrid Faltin. Presentació i comentaris a càrrec de Xavier Pardina, compositor i músic.

Divendres, 22 de juny a les 19.30 h.:

La Cantada de Calella: de la intimitat a les masses, a càrrec d'Enric Serra i Lluís Poch, periodistes i autors del llibre I com aquestes, mil. 50 anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.

Divendres, 27 de juliol a les 19.30 h.:

Consideraciones sobre los orígenes de la contradanza habanera, a càrrec de Cecilio Tieles Ferrer, professor emèrit del Conservatori de Vila-seca.

Organitza la Fundació Ernest Morató. Col·labora la Biblioteca de Palafrugell, amb el suport de l'Ajuntament de Palafrugell.


II Certamen Infantil i Juvenil d'Havaneres de Candás 2018

 

Candás (Astúries), 11 i 12 de febrer de 2018.

 

L'Ajuntament de Carreño juntament amb l'Escola Municipal de Música Miguel Barrossa de Carreño organitza  el II Certamen Infantil i Juvenil  d'Havaneres i Cancó Marinera, amb l'objectiu de promocionar i difondre les havaneres  sobretot entre els més joves.

 

L'acte se celebrarà els dies 11 i 12 de febrer el Teatre Prendes de Candás i comptarà amb la participació d' Antoni Mas, president de la Fundació, i Indira Ferrer, que interpretaran un petit recital d'havaneres líriques.


S'incorporen més partitures digitalitzades al web

A partir d'aquest mes de febrer, s'han incorporat 100 partitures al web de la Fundació. Les partitures que es poden consultar en aquesta pàgina web són d'accés obert i provenen del Centre de Documentació de la Fundació gràcies a les cessions realitzades per grups, músics i compositors en els darrers anys.

 

Actualment, ja es poden consultar una part important de les composicions més conegudes que s'interpreten a les cantades i festivals d'havaneres i també d'altres, menys populars i de datació més antiga, que s'han pogut conservar i difondre gràcies a aquesta tasca de transcripció i digitalització, que han dut a terme diversos músics de Musicat. El projecte ha estat finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació Ernest Morató.

 

Podeu consultar les partitures a:

 http://www.fundacioem.com/ca/partitures


Es constitueix l'Associació Internacional d'Havaneres

La primera reunió de treball va tenir lloc el passat 28 de desembre a Madrid.

 

El 28 de desembre passat va tenir lloc  a la seu de l'Asociación de Artistas e Intérpretes de España de Madrid la primera reunió per la constitució de l'Associació Internacional d'Havaneres que tindrà com a objectiu organitzar i coodinar el Congrés Internacional de l'Havanera i la difusió, investigació i la promoció de les havaneres. El congrés s'organitza des de l'any 2014  i la primera edició es va celebrar a Palafrugell, organitzat per la Fundació Ernest Morató. L'any 2015 el II Congrés es va celebrar a Torrevieja, el III a Candás (Astúries)  i el darrer s'ha celebrat, el setembre passat, a Mayorga de Campos (Valladolid).

 

En la reunió hi van assistir representants de les quatre entitats que constituiran l'Associació, Antoni Mas, en representació de la Fundació Ernest Morató, Teresa Pérez Daniel, en representació de la  la Fundación Teresa Pérez Daniel, Aurelio Martínez, com a membre del Patronato Municipal de Habaneras de Torrevieja i David Colado, director de l'Escola Municipal de Música Miguel Barrosa de Carreño (Astúries).

 

L'Associació ja ha començat a traballar en l'organització dels pròxims dos congresos que se celebraran a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), aquest 2018,  i en el l'Havana, previst per a l'any 2019.


El vol de la gavina

 

 

 

Interessant article del periodista Joan Bofill Blanc sobre el compositor Frederic Sirés, de qui aquest any es compleixen 120 anys del seu naixement i 100 anys del seu viatge a Cuba, font d'inspiració per la seva obra mestra "La Gavina".

 

Per més informaciò:

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1313845-el-vol-de-la-gavina.html


Acordionista


Francesc Salse edita un segon cançoner d'havaneres

 

El cançoner recull una vintena d'havaneres i cançons.

 

El compositor, músic i director del grup Mar Endins, Francesc Salse, acaba d'editar un recull d'havaneres pròpies. El llibre és la continuïtat del primer recull, publicat l'any 1999 i recull vint havaneres i cançons de creació pròpia, com Gavina de nit, La canya d'en Pep o El somini d'un pescador.  El pròleg és de Josep Mª Cao, un dels lletristes preferits de Francesc Salse, per bé que també hi ha lletres d'Alexandra Morera, Antoni Poyato, Lluís Sintes i Manuel Perera. En el llibre, també hi trobareu dibuixos de l'artista Juan Bocanegra.

 

 

 

Aquest segon volum de les havaneres d'en Francesc Salse ha estat cedit a la Fundació i, properament, les partitures del primer i segon volum es podran també consultar a la web de l'entitat.


PRESENTACIÓ DEL DISC "L'HOME DE LA GUITARRA - PALAFRUGELL

 

Benvolguts, benvolgudes,

Us recordem que el proper divendres, dia 24 de novembre, a les 8 del vespre es presenta el disc L'home de la guitarra. Tribut a Josep Bastons, al Teatre Municipal de Palafrugell, amb la participació d'Antoni Mas, productor artístic, el mestre Josep Bastons, i Joan Carles Dobal, director de Picap.

En finalitzar la presentació, s'oferirà un concert a càrrec d'alguns dels grups i artistes que participen en l'obra: Frans Cuspinera, Indira Ferrer, Lydia Torrejón, Georgina Espolet, Clara i Port Bo.

L'entrada és lliure i gratuïta.

Per a mes informació, podeu consultar el web:

CONVOCADES LES BASES DEL 10è CONCURS D'HAVANERES " VILA DE SANT POL DE MAR 2018 "

Us adjuntem les bases del 10è Concurs d'Havaneres "Vila de Sant Pol de Mar", que organitzen L’Ajuntament de Sant Pol de Mar i l’Associació Cultural Penya Xíndries (ACPX).

El termini de presentació de les composicions finalitza l' 1 de març de 2018.

Descarga
BASES_DEL CONCURS DE COMPOSICIÓ HAVANERE
Documento Adobe Acrobat 333.2 KB

Encuentro "Conocer la Habanera"

L'Havana, del 5 al 12 de noviembre.

 

Sota el títol "Conocer la habanera", la capital cubana de l'Havana acull del 5 al 12 de novembre tot un seguit de concerts i conferències que tenen com a objectius vincular l'estudi i la investigació de l'habanera a Cuba i Catalunya i fomentar la interpretació del gènere. Les activitats estan organitzades pel Museo Nacional de la Música de la Habana, el Instituto Cubano de la Música, la Asociación Cultural Catalana Iberoamericana i compta amb la col·laboració de la Fundació Ernest Morató.

 

El tret de sortida serà un concert amb diferents artistes on s'interpretaran havaneres amb estils ben diferents. Intervindran el grup La Habana Vieja, diversos grups cubans amb havaneres portades al jazz i la versió més lírica d'Indira Ferrer Morató, que cantarà l'havanera "La vila del peix fregit", amb lletra d'Antoni Mas i lletra d'Indira Ferrer, dedicada a la vila de Palafrugell.

 

El 7 de novembre, l'Antoni Mas, president de la Fundació oferirà la conferència "L'havanera a Catalunya" a la Sala del Gabinete del Patrimonio Musical Esteban i també hi haurà un concert a l'embaixada d'Espanya a Cuba on s'estrenarà la darrera peça del mestre Josep Bastons, "Reglita" amb lletra d'Indira Ferrer.

 

La habanera surge a principios del siglo XIX, en Cuba, en los salones aristocráticos de la Habana, por músicos españoles NEGROS, pues los músicos blancos consideraban la habanera como un género de muy poco nivel. Aunque lo hacían, en los diarios de la época no aparecen sus firmas en las partituras con sus nombres de pila, sino solo las iniciales." Aunque,  “era tanta la importancia de la época de este género que Bizet para su ópera Carmen utiliza la habanera como imagen de la música española”. (Cecilio Tieles)


Fundació Ernest Morató  mes de novembre:

Us comuniquem les activitats en què participa la Fundació Ernest Morató aquest mes de novembre:

Divendres, 3 de novembre, a les 19h
Teatre Jardí de Figueres
Concessió de la Medalla al Mèrit Musical a Antoni Mas, president de la Fundació, per part de la Confederació Sardanista de Catalunya


Del 5 al 12 de novembre, l'Havana (Cuba)
Encuentro "Conocer la habanera" amb diversos concerts i la conferència "L'havanera a Catalunya" a càrrec d'Antoni Mas, president de la Fundació, el dimarts dia 7 a la Sala del Gabinete de Patrimonio Musical Esteban de l'Havana.
 
Divendres, 24 de novembre, a les 20h
Teatre Municipal de Palafrugell
Presentació del disc "L'home de la guitarra", tribut a Josep Bastons i actuació musical
Entrada gratuïta

Presentació del nou disc de tribut JOSEP BASTONS

DIMARTS 24 D'OCTUBRE, 2017 A LES 11:30H
Presentació del nou disc de tribut
JOSEP BASTONS
L'home de la guitarra

...

El proper dimarts 24 d’octubre a les 11:30h a l’SGAE-CATALUNYA (Sala Mompou) tindrà lloc la presentació del disc tribut al mestre Josep Bastons “L’home de la Guitarra”.

L’acte comptarà amb la presència d’Antoni Mas (productor del disc), amb alguns dels artistes que hi han participat (Frans Cuspinera, Indira Ferrer, Txell Sust, Gemma Humet, Sabor de Gracia, Meïa, Lydia Torrejón, Arnau Tordera, Cris Juanico, Georgina Espolet, Port bo, LGP, Ginesa Ortega, Sherpah, Sara Pi i Clara), i amb el propi mestre Josep Bastons.

Durant la presentació podrem gaudir de les actuacions de Frans Cuspinera, Gemma Humet, Ginesa Ortega i Indira Ferrer.


 SGAE CATALUNYA (Sala Mompou)
(Passeig de Colom, 6) - Barcelona

"L'HOME DE LA GUITARRA"
(TRIBUT A JOSEP BASTONS)

 

"L'home de la guitarra" recull, per ordre cronològic, els setze temes més emblemàtics que ha escrit el mestre Josep Bastons en el decurs de la seva trajectòria com a compositor. Cadascun d'aquests temes és cantat per un intèrpret diferent, que n'ofereix la seva particular versió. Un toc personal que fa que cada cançó sigui una sorpresa, sobretot si tenim en compte que la gran majoria dels intèrprets provenen d'altres gèneres musicals molt diferents i que, alguns d'ells, precisament han descobert les havaneres a partir de la seva participació en aquest treball.
Aquestes característiques converteixen "L'home de la guitarra" en un document original i summament interessant, tant per els aficionats a la música d'en Josep Bastons, que tindran una magnífica ocasió d'escoltar-la "d'una altra manera", com pels admiradors dels diferents cantants i grups participants, que els descobriran en una faceta diferent i sorprenent.
Com a cloenda de la gravació, s'ha escollit una havanera que els companys d'en Josep Bastons -en Carles Casanovas i l'Antoni Mas- l'hi varen dedicar i que interpreten els seus amics més íntims.


Presentació del llibre "I com aquestes mil! 50 anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell"

El llibre es presenta aquest divendres, 20 d'octubre, a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Palafrugell en un acte obert a tot el públic.

 

Els periodista Enric Serra i Lluís Poch presentaran aquest divendres 20 d'octubre el llibre commemoratiu que tanca els actes de la 50ª Cantada d'Havaneres de Calella. El llibre ha estat editat per l'IPEP i  produït per Marcaprom Comunicació.

 

El llibre està dividit en nou capítols i és molt gràfic gràcies a una maquetació del dissenyador Jordi Sàbat que permet diferents nivells de lectura. Comença amb un recorregut històric que es remunta als orígens de l’havanera i explica com i per què aquest gènere ha arribat a casa nostra, i a Calella de Palafrugell en particular. I tot seguit, relata la tasca de les diverses persones que, entre els anys quaranta i seixanta, es van esforçar a donar-li relleu i mantenir-la viva per a evitar que es perdés quan els antics cantaires anaven desapareixent; fins que la publicació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el 1966, va desencadenar la Cantada.

 

A partir d’aquí el llibre fa una crònica dels trets més rellevants de l’esdeveniment i ressenya els grups de cantaires que més ha actuat a Calella en aquestes cinc dècades, fent una relació exhaustiva de les formacions que hi han passat i de totes les intervencions que hi han fet. Lluís Poch i Enric Serra també inclouen en el llibre els efectes que la Cantada ha tingut a la mateixa Calella i a Palafrugell –amb l’aparició de bars i restaurants on es canten havaneres a l’igual que es feia a les antigues tavernes- com arreu del país. Els autors expliquen com, a partir de l’èxit de la Cantada, les havaneres s’han fet imprescindibles a totes les activitats festives, des de tot el litoral als darrers racons de l’interior a la muntanya, i ha esdevingut un gènere cabdal en la cultura popular de Catalunya que és objecte d’estudis, congressos i simposis.

 

 Tot i la radiografia generalista d’aquest fenomen que el llibre abasta, Lluís Poch i Enric Serra tenen molt present que la centralitat l’ocupa la Cantada i s’hi endinsen per a explicar també com ha evolucionat en aquests 50 anys l’organització i la dimensió d’aquest esdeveniment que congrega milers de persones a Calella el primer dissabte de juliol. I per acabar, un capítol dedicat a explicar les llegendes i l’origen de les tres icones de la Cantada: la interpretació coral de les havaneres El meu avi i La bella Lola – amb la col·lectiva brandada de mocadors – i el cremat.

 

I com aquetes, mil! 50 anys de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, ha comptat amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa, patrocinadora principal de la Cantada, la direcció general de Cultura Popular de la conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i la Fundació Ernest Morató, que ha cedit diverses imatges del seu fons documental per l'edició d'aquesta obra.


EL GRUP LA TAVERNA S’ACOMIADA DELS ESCENARIS

Durant 25 anys he estat intentant portar la musica de les havaneres i la cançó de taverna de la millor manera que he sabut fer.

 

He passat molts bons moments , tant amb els compays que han passat pel grup , com a dalt dels escenaris.

Però, els muntatges , les actuacions , buscar bolos, viatges, etc... tot això s’ha convertit en un esgotament important .

 

I es per això que el Grup La Taverna, desprès de 25 anys d’estar a dalt els escenaris i amb més de 1750 actuacions arreu de Catalunya , Europa i Espanya, baixem dels escenaris.

Voldria donar les gràcies a tots els que han passat per el grup.


A Jordi Riera cofundador del grup
A Dani Serrat , Josep Rabassó
A Josep Bergadà
A Ferran Garcia i Adam Torres
A Carles Pastor, Raquel Prat i Joan Pages
I als actuals components La Gina Espolet i Albert Roncero.
I com no, als que ens han ajudat amb el tema de muntatge i so, en Miquel Pedrol jr, i Dani R. Pedrol.


Sense tots ells segur que no hagués arribat on hem arribat.


I agrair a tot el public que d’alguna o altra forma ens han donat suport durant tots aquests anys.


Gràcies a tothom i fins sempre.

Miquel Pedrol Garcia

 


Presentació del llibre "I com aquestes mil! 50 anys de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

El llibre es presenta aquest divendres, 20 d'octubre, a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Palafrugell en un acte obert a tot el públic.

 

Els periodista Enric Serra i Lluís Poch presentaran aquest divendres 20 d'octubre el llibre commemoratiu que tanca els actes de la 50ª Cantada d'Havaneres de Calella. El llibre ha estat editat per l'IPEP i  produït per Marcaprom Comunicació.

 

El llibre està dividit en nou capítols i és molt gràfic gràcies a una maquetació del dissenyador Jordi Sàbat que permet diferents nivells de lectura.

 

Comença amb un recorregut històric que es remunta als orígens de l’havanera i explica com i per què aquest gènere ha arribat a casa nostra, i a Calella de Palafrugell en particular. I tot seguit, relata la tasca de les diverses persones que, entre els anys quaranta i seixanta, es van esforçar a donar-li relleu i mantenir-la viva per a evitar que es perdés quan els antics cantaires anaven desapareixent; fins que la publicació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el 1966, va desencadenar la Cantada.

 

A partir d’aquí el llibre fa una crònica dels trets més rellevants de l’esdeveniment i ressenya els grups de cantaires que més ha actuat a Calella en aquestes cinc dècades, fent una relació exhaustiva de les formacions que hi han passat i de totes les intervencions que hi han fet. Lluís Poch i Enric Serra també inclouen en el llibre els efectes que la Cantada ha tingut a la mateixa Calella i a Palafrugell –amb l’aparició de bars i restaurants on es canten havaneres a l’igual que es feia a les antigues tavernes- com arreu del país. Els autors expliquen com, a partir de l’èxit de la Cantada, les havaneres s’han fet imprescindibles a totes les activitats festives, des de tot el litoral als darrers racons de l’interior a la muntanya, i ha esdevingut un gènere cabdal en la cultura popular de Catalunya que és objecte d’estudis, congressos i simposis.

 

Tot i la radiografia generalista d’aquest fenomen que el llibre abasta, Lluís Poch i Enric Serra tenen molt present que la centralitat l’ocupa la Cantada i s’hi endinsen per a explicar també com ha evolucionat en aquests 50 anys l’organització i la dimensió d’aquest esdeveniment que congrega milers de persones a Calella el primer dissabte de juliol. I per acabar, un capítol dedicat a explicar les llegendes i l’origen de les tres icones de la Cantada: la interpretació coral de les havaneres El meu avi i La bella Lola – amb la col·lectiva brandada de mocadors – i el cremat.

I com aquetes, mil! 50 anys de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha comptat amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa, patrocinadora principal de la Cantada, la direcció general de Cultura Popular de la conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Palafrugell.