Port-Bo, 50 Anys

 El grup d´havaneres Port Bo, ja te el disc del 50e aniversari.

 

Un disc doble.

 

La formació actual en front la formació històrica. La havanera arranjada contrastant amb la simplicitat de l'havanera tavernària Calellenca. Una abans i un ara per alguns, però, la mateixa manera d’entendre el gènere.

 

 

 

Un disc on al primer compacte hi trobareu un Port-Bo acompanyat per un quartet de corda ( Idea del gran mestre Antoni Mas ) i un cop més ens mostren què es pot fer amb el gènere sense desvirtuar-lo i sense que perdi el seu origen.

 

I un segon disc on tant la interpretació com les peces han estat tractades tal i com es feien a l’època tal com diuent les paraules d´en Carles Casanovas.

 

- Repertori que hi trobareu:

 

Cd1
1.- Pescador sóc d’una cala.
2.- La negra noche.
3.- Sirena de Begur.
4.- Cantaires.
5.- Torroella vila vella.
6.- El cafè de l’Havana.
7.- Golondrinas Yucatecas.
8.- Totes ses deixades son perdudes.
9.- El seductor.
10.- És la moreneta
11.- Guantanamera.
12.- La vila del peix fregit.

 

Cd2
1.- Cubanita preciosa.
2.- Ay Lola.
3.- Vestida de nit.
4.- En Guatemala.
5.- A l’Àngel Guimerà.
6.- La caña dulce.
7.- Dels teus ulls, una mirada.
8.- Adiós mi península hermosa.
9.- La gaviota.

 

 

Port-Bo han estat:

Carles Mir, Josep Xicoira, Ernest Morató, Frederic Sirés, Càstor Pérez, Xiqui Ramon, Enric Vigas, Fèlix Pérez, Fonso Carreras, Mineu Ferrer, Pere Bahí, Carles Casanovas i Pep Nadal. Amb col·laboració també del gran mestre Antoni Mas.

El llibre que va inspirar la Cantada de Calella reviu

 

La iniciativa de la fundació, amb una tirada de 1.500 exemplars i un CD de la Cantada del 1966, ha rebut suport de La Caixa i la col·laboració de l'Ajuntament de Palafrugell.

 

Per més informació consulteu el següent enllaç:

http://bit.ly/28K8OWl


Entrevista a Josep Bastons

 

 

Josep Bastons és un referent de l'havanera que acaba de ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 

Pau Benavent l'ha visitat a Calella de Palafrugell per fer balanç de tota una vida dedicada a cantar.

 

Una conversa propera i plena de música que es completa cantant davant del mar amb una colla de bons amics.

Per més información consulteu al següent enllaç:

http://bit.ly/1YyHT2J


el grup d´havaneres Cavall Bernat, avui fa 51 anys!!

 

Recordem als nostres amics i seguidors, que el grup d´havaneres Cavall Bernat, avui fa 51 anys!!
Moltíssimes felicitats i molts èxits més, ús desitgem de tot cor.
Lluís & Irene

 

18/06/16


ELS CREMATS

Ja el tenen!!

Segueixen recollint comandes aquests dies i comencem els enviaments a partir de la setmana vinent.

 

Podeu contactar en el següent enllaç:

https://www.facebook.com/elscremats/

 


Trio Arrels de Menorca

" Darrer treball "de Menorca a l'Empordà".

A tots es seguidors des grup: ja està disponible a sa plataforma SPOTIFY es darrer treball "de Menorca a l'Empordà". Tots aquells que per cualsevol motiu no hageu pogut aconsseguir es cd, ara el podeu escoltar a través de internet.

https://open.spotify.com/album/0SzQ4QlfvTHvaGRFjIEqSh


El Palau Robert acull l’exposició dels 50 anys de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell

 

Un recull de fotos instantànies de la inauguració que ha tingut lloc avui als Jardins del Palau Robert de Barcelona.

 

Per més informació podeu consultar el següent enllaç: http://bit.ly/23ci1dL

 

Horaris:


De dilluns a dissabte, de 10 a 20 h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h
Fins al 25 d´agost.

 

Per més informació, podeu consultar el següent enllaç: http://bit.ly/1XXYPRS

 

Una exposició que romandrà a Girona durant la tardor, que serà a Perpinyà l'hivern que ve i que acabarà a Palafrugell, la primavera del 2017 (fins a la Cantada), el seu viatge.


el llibre " Calella de Palafrugell i les havaneres "

 

El 19 de gener de 1972 Pau Casals, des de l'exili Puerto Rico, va enviar aquesta carta d'agraïment a l'Ernest Morató. Li donava les gràcies per haver-li enviat ...el llibre 'Calella de Palafrugell i les havaneres'.

 

La carta es conserva a la Fundació i el llibre, que està esgotat, es reedita en versió facsímil aquest mes de juny.

 

La presentació és aquest divendres 17 de juny a les 7 de la tarda al Museu del Suro.


Exposició "Calella de Palafrugell i les havaneres"

El proper dimecres 15 de juny, a la 1 del migdia, s'inaugura al Palau Robert de Barcelona, l'exposició "Calella de Palafrugell i les havaneres" amb motiu del 50è aniversari de la Cantada de Calella.

 

Comissariada per Oriol Oller i amb disseny de Jordi Sàbat es podrà veure a Barcelona fins al 28 d’agost.

 

 

Passarà després per diverses localitats i acabarà la seva itinerància a Palafrugell l’any 2017.

 

Entre el conjunt de fotos escollides pel comissari de l'exposició, el musicòleg Oriol Oller, hi podreu veure aquesta, conservada a la Fundació.

 

El seu autor és en Francesc Dalmau i hi podeu veure el grup Peix Fregit l'any 1976: En Manel Iglesias, en Pere Savalls i en Josep Bastons.

 

És una de les fotografies que han ingressat a l’Arxiu com a resultat de la crida de l’Institut de Promoció Econòmica, demanant fotografies relacionades amb les havaneres.

 

Amb la coordinació del fotògraf Lluís Maimí s’han localitzat i reproduït a l’AMP un total de 291 imatges.


22a Mostra de Cançó de Taverna de Sant Feliu de Guíxols

Preparant la 22a Mostra de Cançó de Taverna de Sant Feliu de Guíxols, que anirà del 16 de juliol al 18 d'agost.

 

Aviat editaran el fulletó nou amb la programació..., que estarà un pèl retallada,però es mantenen les cantades més importants amb els grups Llops de Mar, La Taverna i en Sé.


Continuarem informant..


39à Cantada d'Havaneres de l'Escala.

Port Bo, Bergantí i Neus Mar són els grups convidats a la 39à Cantada d'Havaneres de l'Escala.

La cantada escalenca, organitzada per la Penya Blaugrana de l'Escala, ja té programa confirmat.

 

Hi actuaran Port Bo, Bergantí i Neus Mar i se celebrara com es habitual, el dia dijous 4 d'agost del 2016, a la Platja.

 

L'actriu i comunicadora Txe Arana serà l'encarregada aquest any de presentar la cantada, que començarà a les 22h.

 

Com es tradicional, durant l'actuació es farà cremat i es vendran cuques de llum per als moments més destacats, especialment per quant els tres grups s'uneixen per cantar El meu avi, la Bella Lola i els Segadors.


Havaneres i canço de taverna

 

La revista n. 41 del Baix Empordà, dedica un racó pel món de les havaneres i cant de taverna. En el següent enllaç la podeu llegir o descarregar:
http://www.revistabaixemporda.cat/…/…/469-hemeroteca-41.HTML

 


Llibre Calella de Palafrugell i les havaneres

Ja tenim el cartell de la presentació del facsímil, Calella de Palafrugell i les havaneres.
 La reedició facsímil del llibre, publicat el 1966, ha estat una iniciativa de la Fundació Ernest Morató, en col·laboració amb l'Obra Social 'la Caixa' i l'Ajuntament de Palafrugell. Com a novetat, el llibre inclourà el CD de la cantada de can Batlle de 1966, amb la qual es va iniciar la Cantada d'Havaneres de Calella.
Un document sonor únic i entrenyable.
No us perdeu l'acte de presentació del proper 17 de juny a les 7 de la tarda al Museu del Suro de Palafrugell .
Per més informació:

Ambient de Festa Major per celebrar els 35 anys del Tot

 La presentació del nan d'en Santi, punt àlgid de la tarda amb la Plaça de l'Ajuntament plena.

 

La Plaça de l'Ajuntament va viure dissabte un ambient festiu més propi de la Festa Major que no pas del segon cap de setmana de Fira. La celebració conjunta de la presentació del nan d'en Santi de la Fundació Maresme i els 35 anys del Tot Mataró va omplir la plaça d'activitats des de les cinc de la tarda fins a les dues de la matinada.

 

El moment més àlgid i massiu va ser l'estrena de la nova figura i la ballada frenètica de la 'flashmob' del nou 'Jo sóc com tu' que canten Els Catarres. Centenars de famílies van prendre tot l'espai de la plaça per no perdre's ni les passes amb què tota la ciutat ballarà aquest any a les Dissantes, ni tampoc la imponent testa de la nova figura, objectiu de totes les mirades. L'ambient de Festa Major va seguir amb l'animació infantil i les havaneres i el rom cremat. Ignorantes van tancar la nit fent ballar la gent jove i tancant un dissabte tant rodó com els 35 anys que celebrava el setmanari més antic de la ciutat.

 

Els més petits de la ciutat van ser els protagonistes de les primeres hores de festa. A partir de les cinc de la tarda podien jugar amb diferents jocs del propi Projecte Santi o van poder gaudir d'un taller de canalla a càrrec dels Capgrossos de Mataró. El dissabte era calorós de mena –tot i que també feia vent– però la temperatura va anar pujant a la plaça just després, quan d'una tacada es va estrenar el nou 'Jo sóc com tu' i es va presentar el nan d'en Santi. La plaça, plena a vessar, va ballar primer i va esclatar d'aplaudiments després. La figura, feta per Marc Sala, reprodueix a gran escala la imatge icònica i tendra d'aquest personatge que ha contribuït a un paisatge festiu i massiu al voltant de la important tasca de la Fundació El Maresme. Per moments vam ser a les Dissantes i altre cop en Santi –com a projecte i com a figura– van demostrar que té més tirada que ningú altre a la ciutat dels capgrossos.

 

Celebració d'aniversari

La Tresca i la Verdesca van sortir a l'escenari amb la plaça ben plena, amb domini del color vermell de les samarretes solidàries i groc a les mans, del got que la barra servia, també solidari. El grup de les abelles va fer ballar a tothom durant més d'una hora, acabada amb un escampall de suposat pol·len amb forma de confeti groc que va inundar bona part de la plaça. A l'hora que els més petits ja desfilaven cap a casa va prendre el relleu Mestre d'Aixa, el grup d'havaneres maresmenc que també celebrava 30 anys. Just abans el director del Tot Mataró, Toni Rodríguez, intervenia per recordar els fundadors de la capçalera, els seus pares Fernando i Carmen, i "tota la gent que ha fet possible aquests 35 anys".

 

Amb la plaça ja enfosquint-se, les havaneres tornaven a remetre a la Festa Major. També l'olor del rom que es cremava i que va generar unanimitat de gustos. Mestre d'Aixa va agradar-se amb una cantada de dues parts en què van desplegar la seva varietat musical, pionera en el seu dia en la introducció de la veu femenina i heterodoxa, ja que a més dels clàssics del mestre Monasterio i la cançó marinera fins i tot es van atrevir amb el 'Festa Major' de La Trinca.

 

A les onze de la nit van prendre l'escenari els Ignorantes, un grup que van aconseguir fer riure i ballar la plaça amb la seva música mesclada de tot tipus de gustos i referències. El seu univers delirant es va anar escampant amb perles com 'Fiesta Vegana' o una cançó, Cigaló, que ha de sonar a La Ruixada d'aquest any peti qui peti. El PD Pernil, amb tendència premeditada al reggae, va tancar una jornada extensa. Una festassa pels 35 anys del Tot.

 

El tot Mataró i Maresme.

1/06/16


MAR ENDINS, GRUP HAVANERES ( Francesc Salse )

 Vull parlar d'un instrument: L'acordió.

 

Estava veient el programa "El Club de la Comèdia" i la senyora Eva Heche ha parlat de l'acordió tot dient que era un instrument per tocar en el metro i sense cap mena de projecció.

 

Que no aconsellava ningú que toqui aquest instrument. Clar que el programa és per fer parodia i per entretenir fent riure al públic. Però hi ha coses que no s'haurien de dir, ni per fer riure. Pobreta Eva Hache.

 

Si ella sabés el que ha suposat que jo toqui l'acordió tota la vida des de petit. Tocar l'acordió ha estat una de les coses més extraordinàries que m'ha pogut passar a la vida. Per què? Perquè l'acordió és un dels pocs, o quasi únic instrument, que se'ls pot donar el qualificatiu d'instrument complet. Per què? Perquè l'acordió, com el piano, i para de comptar, és un instrument que ell sol pot fer la melodia d'una cançó i també alhora l'acompanyament.

 

Això no ho pot fer ni el violí, ni el saxofon, ni la flauta, ni la trompeta, ni el clarinet, etc. Diria que cap instrument. No us podeu imaginar la grandiositat de tocar i al mateix temps fer l'acompanyament. Amb l'acordió sol, pots fer música per ballar (el piano també) però cap més.

 

L'autonomia que dóna tocar un instrument com l'acordió, no la dona cap més instrument. Et fa sentir la música d'una manera total, sense dependre de ningú més.

 

Vaja, que la senyora Eva Hache no té idea de res del món de la música. Com es pot veure m'ha indignat i no puc permetre que una persona que no sap del tema aquest, parli.

 

Que es dediqui a parlar d'altres coses, que per cert ho sap fer molt bé, però que deixi en pau aquest meravellós instrument. L'ACORDIÓ.

 

Francesc Salse (Acordionista d'ençà que tenia 8 anys i ara en té 73)

30/05/16


Culte a les havaneres

Foto: Xavier Mercadé

 

Es presenten dos discos basats en el gènere de cançó

marinera amb motiu del 50è aniversari de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.

 

La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell compleix 50 anys, i és per això que se li vol retre homenatge des de molts àmbits culturals: una tapa ideada per Joan Roca, un homenatge especial el dia de la Cantada (2 de juliol) i diversos discos de les cançons més populars i la seva vinculació amb els grups de fusió. 
 
Aquest migdia s'han presentat a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm totes les activitats relacionades amb la 50a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. La música i la cuina seran les principals protagonistes de l'edició d'aniversari, i és que el 2 de juliol hi actuarà Sílvia Pérez Cruz i els grups d'havaneres Peix Fregit, Port Bo i Bergantí. Per commemorar el mig segle de la històrica cantada, el xef Joan Roca ha elaborat una tapa de creació única anomenada L'havanera i el restaurador Jordi Domingo també ha creat un gelat i còctel de cremat. 

A banda de la data assenyalada, entre l'1 i el 3 de juliol la localitat de la Costa Brava acollirà un festival especial centrat en l'havanera i els artistes que de manera directa o indirecta s'han endinsat en el gènere. És per això que hi actuaran Andrés Calamaro, Sara Pi, Les Anxovetes, Eduard Gener, Unión Havanera, Els Cremats i Judit Neddermann, entre altres. 

El consistori de Calella de Palafrugell ha obert un web amb tota la informació sobre la cinquantena Cantada i la resta d'activitats. 

A l'acte de presentació també s'han donat a conèixer dues iniciatives musicals més. D'una banda, el disc recopilatori Les 10 millors havaneres de la història. Per votació popular a l'Enderrock (Picap, 2016), i de l'altra la revisió més actual del gènere amb dues cançons inèdites sota el títol Havaneres mestisses (EDR Discos, 2016).
El top 10 de les havaneres
Sense cap mena de dubte "El meu avi" és l'havanera més famosa de la història. Enderrock va convocar una votació popular a través de les xarxes per saber quina és l'havanera més popular a partir d'una tria de 25 cançons. A banda de sortir a la revista Enderrock del mes de juny, el segell Picap ha editat un disc recopilatori amb els deu temes més votats, la majoria interpretats per Port Bo.
Són els següents: 

1. "El meu avi", del disc Clàssics (Picap, 2000) de Port Bo
2. "Vestida de nit", del disc Vestida de nit (10 anys d'havaneres) (Picap, 2010) d'Els Pirates
3. "Mare, vull ser pescador", del disc Sempre pescadors "50" (Picap, 2014), d'Els Pescadors de l'Escala
4. "Lola la tavernera", del disc Clàssics (Picap, 2000) de Port Bo
5. "La Barca xica", del disc Entre dones (Picap, 2010) de Port Bo
6. "Llop de mar", del disc Clàssics (Picap, 2000) de Port Bo
7. "La bella lola", del disc Clàssics (Picap, 2000) de Port Bo
8. "Escolta es vent", del disc Havaneres d'amor i de mar (Picap, 2012) d'Els Pescadors de l'Escala
9. "La balada d'en Lucas", del disc Clàssics (Picap, 2000) de Port Bo
10. "La gavina", del disc De l'Havana a l'Empordà (Picap, 2002) de Port Bo i Gema 4
La fusió de l'havanera amb gèneres moderns
El número de juny de la revista Enderrock inclou un reportatge sobre la història de la cantada i també encarta un disc exclusiu. Titulat Havaneres mestisses (EDR Discos, 2016), conté dos temes inèdits: “Ànima de corall”, enregistrada per Guillem Ramisa & Oques Grasses, i una adaptació del clàssic “Vestida de nit” a càrrec de Doctor Prats.

La resta del disc, compilat amb motiu del 50è aniversari de la Cantada d’Havaneres de Calella, mostra com grups de fusió i de pop flirtegen amb l’havanera: des de “La balada d’en Lucas” de La Terrasseta de Preixens fins a “Nord enllà” d’Ebri Knight, Xeic! cantant “Lo meu avi”, Txarango fent “El meu poble” i l’islandès Halldor Mar interpretant en anglès “La gavina” (“The Seagull”), i també els enfants terribles d’Els Cremats homenatjant Gato Pérez amb “La rumba de Barcelona”, un avanç del seu nou disc, o els clàssics Port Bo amb la versió “Deixa-la, Toni, deixa-la” de Manel.
30/05/15

els cremats

Vintage, en preventa a amazon...però millor que ens el compreu a nosaltres!

 

Si ens envieu un mail, missatge a facebook, whatsapp, trucada, etc.

 

us el reservem i enviem personalment i si voleu dedicat.

 

Els Cremats Premium, no envellim, ens fem Vintage!!

 

http://www.elscremats.cat/


JOAN ROCA

Joan Roca, crea una tapa per la 50ª ediciò de la Cantada d'Havaneres.

Es diu  " L'Havanera " i porta boquerò amb anxoves, all, julivert i tomaquet.

 

La 50ª ediciò de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que es celebrarà el 2 de julio en la platja del Port Bo, té un gran reclam que va més enllà de la mùsica:

 

La tapa que ha creat Joan Roca, es diu 'L'Havanera': té forma de 'cuba' de boquerò amb anxova, all, julivert i tomaquet.

 

Durant l´acte de presentaciò, que ha tingut lloc a la antigua fábrica Damm, han assistit, ademes, del propio chef, Jordi Domingo, que ha elaborat un gelat de 'cremat', el director musical de la Cantada d'Havanares, Francesc Sánchez Carcassés, i el artista del cartell d´aquest any, Tano Pisano, Oques Gases, Doctor Prats i el Port Bo han cantat al final del acte.

 

En la Cantada d'Havaneres participará, Sílvia Pérez Cruz i els següents grups: Bergantí, Peix Fregit i Port Bo.


dolça petxina

Us fem saber que Dolça Petxina, hem començat a gravar un CD, si tot va com ha d'anar, aviat el podreu escoltar... Us sorprendrà!

 

Comença la temporada d'havaner...es i nosaltres ens estrenem el proper dissabte dia 4 de juny a La Bella Lola a Mont-Ras - Calella de Palafrugell .

 

 

El mateix dissabte i aprofitant que estem per l’Empordà, ens han convidat a assistir al programa de Ràdio Palafrugell i Ràdio l'Escala que s'imitaran el diumenge dia 5.

 

24/05/16


ARRELS DE MENORCA

El trio Arrels de Menorca, va unir un dia la seva passió per cantar cançons de la nostra terra i segueixen amb més marxa i més passió que mai.


El diumenge 29 de... maig, la les 19: 30h al Claustre del Carme de Maó, presentaran el seu quart treball "De Menorca a l'´Empordà".

 

Una dotzena de cançons amanides amb la sal del mediterrani escampada sobre les lletres i la música dels autors Tòful Mus i Josep Bastons.

 

El C.D. ha estat gravat en Acustic Menorca pel tècnic Fel Casasnovas. Temes que sens dubte, mirant al mar, passejant, conduint, prenent un gintònic o una pomada, en aquestes nits de l'estiu que s'acosta, aniran entrant lentament en el repertori dels menorquins (i Allen de mars) per quedar-se tota la vida.


És una gran ocasió la de diumenge 29 de maig, l'entrada és lliure i la bona música està assegurada. En la col.laboració de Josep Mercadal i Vicente Pons.

 

23/5/16


L´ESPINGARI

 

Fa un parell de setmanes varem enregistrant una cançó i us vam comentar que no podiem dir res al respecte pero que es ...tractava d'una estrena.

 

Dons bé ara ja podem dir de que es tractava, i es que l'Ajuntament de la vila de Calaf, ens va encarregar crear una havanera sobre un text d'un poeta Calafí al que, precisamente ahir es va retre un merescut homenaje. Es tracta d'en Josep Vilaseca "El Segarrenc".

 

Es per aixó que haviem de estar "calladets" fins ahir, que vam estrenar " L´Havanera de Calaf" durant l'actuació que va tenir lloc a la Sala d'actes de l'Ajuntament de Calaf.

 

Es una havanera-rumba que ja us podem dir que va tener una molt bona acollida. Us deixem l'enllaç de l'enregistrament i esperen que us agrada:

 

https://soundcloud.com/lespingari/havanera-de-calaf


20 anys grup d´havananeres vent fort


MESTRE D´AIXA, 30 anys

"Fa 30 anys vam ser pioners en incorporar les veus femenines a les havaneres"

 

Parlem amb Mari Carme Rodríguez del Grup d'Havaneres Mestre d'Aixa que fa 30 anys.

 

Com ha estat l'evolució de Mestre d'Aixa?

 

Des que el grup es va anomenar Mestre d'Aixa, l'estructura sempre ha estat la mateixa, -encara que hi ha hagut diversos canvis de components-, quatre veus: dues de femenines i dues de masculines, acompanyants per guitarra i acordió.

 

La incorporació de la dona ha estat el vostre distintiu.

 

 

Des que aquí es canten havaneres qui ho feia eren els homes i a les tavernes. A mitjan segle XX es comencen a cantar en escenaris. Quan Mestre d'Aixa va néixer va voler aportar un altre aire a les cantades i van començar a cantar a quatre veus, aportant un altre color i musicalitat a les actuacions. Nosaltres creiem que l'havanera cantada amb veus mixtes entren més fàcilment a tots els públics. Però durant molts anys hi ha hagut una certa recança a què les dones cantéssim havaneres. I tot i que originàriament havien estat les dones qui les havien cantat a Cuba, quan aquí es van popularitzar, va ser de la mà dels homes. Nosaltres ja vam néixer amb les veus femenines incorporades i això no sempre ens ha beneficiat.

 

També incorporeu percussió.

 

Amb el pas dels anys hem anat incorporant la percussió a les nostres actuacions. Actualment hi incorporem la pandereta, els claves, els egs shekers... Volíem donar-li una sonoritat diferent a l'havanera i més modernitat. Hem de pensar que l'havanera era una cançó de taverna i al principi s’acompanyava picant amb les mans a les taules. Era l'única percussió amb què comptaven.

 

Les havaneres encara són vigents?

 

En aquests 30 anys les havaneres han canviat molt. Han passat de ser un cant de taverna a pujar dalt dels escenaris i amb músics més joves. Han evolucionat cap a la introducció de la part musical com a element molt important. I segueixen vigents gràcies, en part, a això. Abans la música era un simple acompanyament a les veus i es feia només amb guitarra. Ara els instruments prenen molt de protagonisme i rellevància. Un bon guitarrista o un bon acordionista marquen la diferència i nosaltres, a Mestre d'Aixa, els tenim!

 

Quin és el secret per a mantenir-les vives?

 

Hi ha una combinació entre fer el de sempre i ser diferent. La gent quan va a escoltar una cantada d’havaneres vol sentir les cançons que coneix, les de sempre. Si sempre fos així, no evolucionaria. Hi ha molts compositors que han dedicat la seva vida a compondre havaneres i han donat un aire fresc i diferent a l’havanera. Tot i això no podem deixar de cantar els temes més populars. De fet, fins que deixem de cantar havaneres hem de seguir cantant la 'Bella Lola' i 'El meu avi'. Són les més populars i preferides del públic. I això que hi ha infinitat d'havaneres, molt poc conegudes, que són precioses.

 

Les havaneres s’associen a un públic molt concret.

 

És cert, tot i que les havaneres són per a totes les edats. Actualment estan arribant als més joves, només cal veure que hi ha molts grups d’havaneres on els cantants o músics són força joves. Segurament hi ha un prejudici a l'hora d'anar a escoltar havaneres. Tothom ho associa a la gent gran, però la música no té edat. Cal vehicular-la cap a ells i creiem que estem en el bon camí. Nosaltres mateixos quan vam començar teníem entre 15 i 16 anys.

 

Com ho celebrareu?

 

Vam fer una gran celebració pels 25 anys i hem pensat que per a aquest aniversari ens sumem a la festa dels 35 anys del Tot Mataró per a celebrar-ho. Serà un dia molt especial per a nosaltres, per una banda perquè cantem a casa i per l'altra perquè hi haurà una sorpresa que ens fa especial il·lusió. 

 

" Entrevista del Tot Mataró i Maresme "


Noticies Blanes canta al mar


Sardana Antoni MAS

 

 

La sardana d'Antoni Mas,  " Estiu a Palamós",  va quedar a la cinquena posició, empatada amb la quarta amb els mateixos vots, 464, en el concurs de La Sardana de l'Any, que es va celebrar a Andorra, el passat 7 de maig.


Blanes Canta Al Mar

 Blanes Canta al Mar, será el 15 de Maig al Tetare Municipal de Blanes, es una Mostra del Cant de Taverna i l´emissió en Directe del programa Dominical La Taverna.

 

Paral.lelament a partir del dia 6 al 14 de maig, a la Sala Municipal García Tornel, es farà l´exposició fotográfica anomenada " Un moment, Una Imatge " a carrec de les fotografes Irene López - Irene Sanz, i l´exposició produïda per la Fundació Ernest Morató, A ritme de 2x4, una aproximació al món de l´havanera

 

 


El mestre Bastons, Creu sant jordi

El Mestre Bastons rebrà aquest vespre 26 d´abril  del 2016, la Creu de Sant Jordi.

Avui serà el lliurament de la merescuda Creu de Sant Jordi a:  Josep Bastons Fàbrega


Compositor i intèrpret del món de l’havanera. Per la seva contribució al gènere com ... Autor d’un bon nombre de peces, entre les quals Mariner de terra endins, Tamariu o Lola, la tavernera. Membre durant força anys del grup Peix Fregit, ha estat un dels puntals de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. La qualitat de la seva obra i el seu cànon interpretatiu han contribuït a renovar el patrimoni musical de l’havanera sense trair la tradició.

 

Per llegir més informació, ho podeu fer en el següent enllaç:

http://bit.ly/1SyIo7b

 

En Xavier Febres li ha dedicat un bonic escrit en el seu blog per llegir-lo ho podeu fer en el següent enllaç:

http://bit.ly/1WsgRZV

L’HOME DE LA GUITARRA

 

Bona nit tingueu bon Home !...
 Que sabeu si a prop d’aquí
trobaria aquella tasca
on s’hi canta cada nit ?

 

En tombar la cantonada
hi ha un local de mala mort.
la taverna de la Lola,
el millor racó del port.

 

De primer vull peix fregit,
calamars a la romana
i de postres uns bunyols
plens de crema catalana.

 

I ara canta’m un bolero,
mentre el vi se’n duu els records,
vull que aquesta nit s’ofeguin
els fantasmes del meu cor.

Entapissa amb ta veu clara
les mancances de l’amor.

 

Les converses s’esmicolen,
el soroll es va fonent,
unes notes de guitarra
encativen tot l’ambient.

 

Una havanera, un bolero
la nit s’omple de cançons,
una veu dolça i planera,
es la d’en Josep Bastons .

 

Cant que embriaga l’esperit,
que desperta la nostàlgia
que acarona els cinc sentits,
que revifa l’esperança.

 

Torna’m a cantar el bolero,
mentre el vi se’n duu els records,
vull que aquesta nit s’ofeguin
els fantasmes del meu cor.
Entapissa amb ta veu clara
les mancances de l’amor.
Torna’m a cantar un bolero
que els boleros porten sort.

 

Lletra: Carles Casanovas
Música: Antoni Mas


Grup d´havaneres CABOTATGE

 

 Mireu què ens va arribar fa uns dies als estudis del programa de ràdio dedicat a les havaneres i cant de taverna, A Mar Oberta, de Mataró Ràdio.

 

La maqueta promocional del grup Cabotatge!

 

 

Realitzat Juglans Music Estudi Gravació ( http://www.juglansmusic.com/ ), els hi han fet el disseny del disc, la gravació i ara han enllestint el web del grup d'havaneres Cabotatge.


Històries de músics, de l´Antoni Mas

Avui 14 d´Abril del 2016, s'ha presentat a Girona el llibre de l'Antoni Mas, el llibre de l'Antoni Mas, "Històries de músics".

 

Es tracta d'un recull de 60 històries, totes molt divertides, que ell mateix ha viscut o que ha sentit explicar infinitat de vegades durant els més de 50 anys en què ha exercit l'ofici de músic.

 

Al fil d'aquestes històries, l'autor ens descriu un món que ja no existeix però que molts encara recorden.

 

El llibre, està il.lustrat amb moltes fotos de l'època.

 

 

Ja a les llibreries!! Un bonic regal per Sant Jordi!!


CARTELL PORT SALOU


Calella de palafrugell i les Havaneres

La Fundació Ernest Morató reeditarà el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres.

 

Amb motiu del cinquantenari de la Cantada de Calella, la Fundació Ernest Morató reeditarà, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa",el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, editat per primera vegada justament fa cinquanta anys.

 

L'edició, actualment exhaurida, va ser una iniciativa de Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot, autor dels textos i dels dibuixos, Ernest Morató, l'home de la memòria prodigiosa, que va recopilar les havaneres antigues de Calella, i el mestre Frederic Sirés que les va transcriure al pentagrama.

 

Gràcies a la publicació d'aquest llibre va néixer la Cantada de Calella.

 

La reedició inclourà un enregistrament històric, el CD amb la Cantada de can Batlle de 1966, organitzada amb motiu de la presentació del llibre, i antecedent immeditat de la primera cantada oficial de Calella del 1967.

 

Text cedit per la Fundació Ernest Morató.


 El portal informatiu té el plaer d'informar-vos que el Mestre Josep Bastons, serà guardonat amb la Creu Sant Jordi 2016. Un reconeixement mes que merescut a una vida i una trajectòria dedicada a la música i a la Cultura Catalana. Enhorabona Josep i per molts anys!!

 

Josep Bastons i Fàbrega, Palafrugell, 27 de juny de 1927, tapisser per tradició familiar i músic per vocació. Ha estat vocalista, instrumentista de bateria, guitarra, guitarra elèctrica i baix elèctric. Fundador del grup Peix Fregit.

 

Origen i infancia:

 

Neix a Palafrugell el 27 de juny de 1927. Fill de Lluis Bastons Forgas i Carme Fàbrega Bach. La família paterna eren basters i tenien botiga al carrer Estret de Palafrugell. La família materna eren teixidors.Va començar els seus estudis a l'escola dels germans Maristes de Palafrugell, després va passar per “la Vila”, “Can Peya” i el col·legi Mercantil hispano-francès.

 

Als catorze anys s'estrena com a cantant al Casal Popular i s'estrena en una obra de teatre interpretada només per dones anomenada “Blancaneus” on interpreta la “Cançó del príncep”, al ser una obra només per noies, ell cantava darrera del taló.

 

Als setze anys comença els estudis de solfa amb el mestre Frederic Sirés i Puig per entendre les partitures i saber-les tocar. Aquests va agafar una gran amistat i el mestre Sirés el va fer partícip en tots els seus projectes, al Casal, al Centre Fraternal, al Cercle Mercantil, etc. Cada vegada que componia una cançó li feia aprendre a en Josep Bastons per veure com sonava.

 

Per una malaltia, en Josep va tenir que fer força repòs, i allà, amb una guitarra que li havien regalat, va aprendre tant sols amb un mètode. Cal remarcar que en Joan Poch en certes ocasions ja li havia deixat la seva guitarra i li havia ensenyat a col·locar els dits per fer els acords.

 

Al poc temps, va forma part d'un grup d'harmòniques anomenat “Armonías de Juventud” al Casal Popular amb en Tomás Cervera, Lluis Mallart, Manel Janó, Bernat Caussa i Joan Poch.

 

Poc després va formar el grup Hula amb en Manel Iglesias, Joan Espada i Gabriel Castelló. Anaven a fer serenates nocturnes a les cases de les noies i els serenos els acompanyaven fent callar la gent que es trobava pel carrer.

 

La música i la feina de tapisser:

 

Alhora que començava amb els estudis de música també va començar amb l'ofici familiar de baster-tapisser, però no fou fins als 18 anys (1945) que va anar a Barcelona a aprendre l'ofici de tapisser a la casa Grau Hermanos. Allà s'hi va estar tes anys d'aprenent i tan bon punt va tornar a Palafrugell ja li van proposar d'ocupar-se de la tapisseria de la residencia que els Ventosa tenien a Ses Falugues. Aquests alhora es van encarregar de gestionar-li l'exempció de fer el servei militar gràcies als molts contactes amb els que comptaven.

 

Al tornar a Palafrugell va poder reprendre la seva vocació i va decidir provar sort als diferents concursos de cantants aficionats com "Primer aplauso", "Lluvia de estrellas", "Hacia la fama", entre altres on sempre quedava molt ben clasificat.

 

Els primers contactes amb les orquestres:

 

Els primers contactes les orquestres es va produir ben aviat doncs en Frederic Sirés i Puig era director de l'Orquestra Primavera i convidava en Josep Bastons a cantar amb ells sempre que els contractaven per fer un ball de quintos o de modistilles. També era cridat de la Principal de Palafrugell sempre que els hi calia un substitut, aleshores no existia la figura de vocalista doncs cantaven tots els musics junts amb un embut metàl·lic de llauna.

 

Orquestra Maravella :

 

L'any 1954 li proposen integrar-se com a cantant a l'Orquestra Maravella, i sense pensar-ho, al dia següent es va presentar per fer la prova i de seguida li van oferir quedar-s'hi. Sortosament l'època de més feina amb l'orquestra coincidia amb l'època de vacances de al taller. Val a dir que en aquella època el seu pare era prou valent per ocupar-se'n. L'any 1955 uns quants musics palafrugellencs de l'Orquestra Maravella van decidir fundar una nova orquestra i ell s'hi va afegir per tal d'estalviar-se la incomoditat de perdre tot un dia en el desplaçament en autobús a Caldes de Malavella on hi tenia la seu.

 

Conjunt Tropicana :

 

Durant el canvi, van improvisar el conjunt Tropicana amb en Joaquim Ribas, Lluis Palet, Jaume Esteve, Emili Juanals, Josep Maria Bofill i en Josep Bastons. L'èxit va ser desmesurat i fins i tot va arribar a ser considerada la millor orquestina del pais.

 

Orquestra Costa Brava:

 

Tal i com estava previst l'any 1956 creen l'Orquestra Costa Brava on ell hi cantava i tocava la bateria.

 

Les orquestres franceses:

 

L'any 1962 decideix deixar la feina de músic pensant que ja havia aconseguit tot allò que un músic pot aconseguir i es va dedicar plenament al negoci familiar. Aquell mateix any, un amic li va comentar que una orquestra francesa, la Maurice Rigola, necessitava un vocalista temporalment i com les actuacions es desenvolupaven els cap de setmana va creure convenient acceptar l'oferta i compaginar la feina de tapisser amb la de música. Al cap de quatre anys la orquestra es va dividir i ell va passar a la orquestra Lou Torrent on s'hi va estar quatre anys més. Després va estar a la Wils on s'hi va estar dos anys. En total la seva estada a les orquestres franceses va durar deu anys.

 

Els inicis al món de l'havanera:

 

Establert definitivament a Palafrugell, l'any 1972 es va iniciar amb el mestre Frederic Sirés, la Maria Cervera i en Manel Iglesias per trobar-se a la terrassa del "bar Jazmin" del que ella era propietària per cantar aquelles peces per tots conegudes com son “La Rosina”, “Allà en La Habana” o “Salió de Jamaica”, però sempre sense una denominació definida.

 

El grup Peix Fregit:

 

L'any 1974 l'Ernest Morató Vigorós, component del grup d'havaneres Port-Bo, els proposa per anar a cantar a la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, però havien de trobar un nom a la nova formació. És en Manel Iglesias l'encarregat de batejar el grup i l'anomena Peix Fregit on hi ha estat 33 anys. D'aquesta manera en Josep Bastons, la Maria Cervera i en Manel Iglesias formen el grup d'havaneres. L'any 1992 en Josep Bastons es jubila de la feina de tapisser dedicant-se en exclusiva a la feina de músic i compositor. L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical. L'any 2007 en complir els 80 anys es retira del grup Peix Fregit dedicant-se a les composicions. A llarg de la seva carrera el grup Peix Fregit l'han format amb la formació de trio i han passat per ell: Maria Cervera (1972-1976), Manel Iglesias (1972-1980), Pere Savalls (1976-1990), Pere Bahí (1980-1987), Josep Cruañas (1990-1999), Jordi Tormo (1987- ) i Pep Nadal (1999- ). En la actualitat el grup està format per Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas. 

 

Premis i reconeixements:

 

L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical. L'any 2012 ha rebut diversos homenatges i cantades dedicades com el 10è Festival d'havaneres de Sant Pol de Mar, la 31ª Mostra de l'Havanera Catalana de Palamós i la XXIX Trobada de cantaires d'havaneres al cor de cataluya (Manresa).

 

Divulgació:

 

A dia d'avui té més de 85 composicions creades, tantes com anys de l'artista (la següent llista es incomplerta a dia d'avui doncs segur que ja en té de noves).

 

Tota la llista de peces son amb música d'ell, en mostrem els autors de les lletres:

 

* 1976 Lluny de ma terra (Jacint Verdaguer).

* 1977 Mariner de terra endins (Narcisa Oliver).

* 1977 Records (Narcisa Oliver).

* 1977 El pensament (Narcisa Oliver) [Havanera].

* 1977 El cremat (Josep Marti Clarà “Bepes”).

* 1977 Confiança (Avi quimet).

* 1977 Negro Abelardo (Jaume Pol Girbal) [Havanera].

* 1981 L'Avi Mèlio (Narcisa Oliver).

* 1981 Calella de les havaneres (Jaume Pol Girbal).

* 1981 La Sirena (En desconeixem l'autor).

* 1981 El mar m'atrau (Francesc Mas Abril).

* 1981 Tamariu (Narcisa Oliver) [Havanera].

* 1988 Cançó del verd mar (Alfred Almeda) [Havanera].

* 1988 La sirena de Begur (Pasqual Mas Joan).

* 1988 Mare si fos mariner (Miquel Marti i Pol) [Havanera].

* 1992 El vell veler (Anna Brunet) [Havanera].

* 1992 Un cant a la gavina (Alfred Almeda).

* 1993 Lola la tavernera (Carles Casanovas) [Rumba].

* 1994 Vine al mar (Narcisa Oliver).

* 1995 A cau d'orella (Carles Casanovas) [Havanera].

* 1996 La xalana (Carles Casanovas).

* 1997 La xefla (Carles Casanovas).

* 1998 La barca de suro (Tòfol Mus) [Havanera].

* 1998 Menorca (Tòfol Mus).

* 1998 Qualsevol dia (Tòfol Mus).

* 1998 T'estic perdent (Tòfol Mus).

* 1998 Quan tu vulguis (Tòfol Mus).

* 1998 Berguiner (Tòfol Mus).

* 1998 El meu secret (Carles Casanovas) [Valset].

* 1999 Cerca del río (Concha Palomar).

* 1999 Tossa estimada (Jaume Romaguera).

* 1999 Entre onades (Andreu Navarro).

* 2000 La Pepa del port (Carles Casanovas).

* 2000 Amor perdut (Carles Casanovas).

* 2000 Una vela llatina (Anna Brunet) [Havanera].

* 2000 Dubte (Tòfol Mus).

* 2000 Sireneta (Tòfol Mus).

* 2000 Somriure (Tòfol Mus).

* 2000 Perquè? (Tòfol Mus).

* 2000 Balandreig (Tòfol Mus).

* 2001 Captius (Tòfol Mus).

* 2001 A la ronsa (Tòfol Mus).

* 2001 Que s'ha fet (Tòfol Mus).

* 2001 La sirena i la lluna (Carles Casanovas) [Havanera].

* 2002 Lluna plena (Tòfol Mus) [Havanera].

* 2002 Follia (Tòfol Mus) [Havanera].

* 2003 Tango arrabalero (Carles Camos).

* 2003 Capo' cançó de la màfia (Telma Romaní).

* 2004 Barba-Roja (Carles Casanovas).

* 2004 Barquejant (Carles Casanovas).

* 2005 El vell Llançà (Josep Maria Salvatella).

* 2005 Si em demanessin (Tòfol Mus) [Havanera].

* 2005 Al mar (Josep Miquel Servià) [Havanera].

* 2006 Te perd (Tòfol Mus).

* 2006 La cabana (Carles Casanovas).

* 2007 No sé (Antoni Mas).

* 2007 El día y la noche (Miquel Guiu).

* 2007 la meva fada (Miquel Guiu). 

* 2007 Serenor (Miquel Guiu).

* 2007 Cap a tu (Tòfol Mus) [Rumba].

* 2008 El concert (Carles Casanovas).

* 2008 Jo sé una havanera (Carles Casanovas) [Havanera].

* 2008 La fada i la bruixa (Carles Casanovas).

* 2009 Si tornés (Tòfol Mus).

* 2009 Vola barca meva (Tòfol Mus) [Havanera - Valset].

* 2009 Alguns matins (Tòfol Mus).

* 2009 M'encantaria (Tòfol Mus).

* 2010 Poble (Tòfol Mus).

* 2010 Camins (Carles Casanovas) [Bolero].

* 2010 Olor de salanc (Isabel Mitats).

* 2010 Enhorabona (Tòfol Mus).

* 2010 Vella guitarra (Tòfol Mus).

* 2010 Sa clau (Tòfol Mus).

* 2010 Calafell (Joan Nin) [Rumba].

* 2010 Enamorar-se (Tòfol Mus).

* 2010 Vull tornar-te a veure (Tòfol Mus).

* 2011 No t'aturis (Tòfol Mus).

* 2011 Cercant sa tonada (Tòfol Mus) [Havanera].

* 2012 El barraler (Carles Casanovas) [Havanera].

Discografia:

 

Amb l'Orquestra Maravella.

* 1955 Cantando a Mallorca (Zafiro).

* 1955 Dias felices en Mallorca (Iberofon).

Amb el grup Peix Fregit:

* 1976 Calella de Palafrugell Habaneras (Discophon).

* 1978 Havaneres i cançons de l'Empordà (Discophon).

* 1978 Habaneras (Discophon).

* 1981 Habaneras “Peix Fregit” (Discophon).

* 1987 Habaneras (DCD S.A.).

* 1990 Mare si fos mariner (Audiovisuals de Sarrià).

* 1992 Rosa dels vents (DK-90).

* 1994 Les nits a La bella Lola (Cosmopolitan Caribean Music).

* 1994 Raballa (DK-90).

* 1995 Tamariu (DK-90).

* 1995 Habaneras en Calella de Palafrugell (Dindi Records).

* 1997 Grup “Peix Fregit” 25 anys (DK-90).

* 2000 Vela llatina (Audiovisuals de Sarrià).

* 2000 Habaneras de la costa (Arcade Music Co. España, S.A.).

* 2000 Mostra de l'havanera catalana de Palamós (Picap S.L.).

* 2001 Habaneras y canciones de mar (Rise International Music).

* 2002 XXXV Cantada d'havaneres Calella de Palafrugell (TVC Edicions).

* 2002 Sirenes (Audiovisuals de Sarrià).

* 2004 Sardanes a la taverna (Picap, S.L.).

* 2005 Salabror (Audiovisuals de Sarrià).

* 2007 Cap a tu (Audiovisuals de Sarrià).

Bibliografia:

* Bonal, Teresa |Oller, Oriol | Josep Bastons, taller de l'havanera. Editorial: Revista de Palafrugell | Abril de 2011.

* Puig, Evarist |Josep Bastons, una prolífica carrera de chanssonier. Editorial: Revista del Baix Empordà | Desembre 2007.

Text extret d´internet.


HAVANERES CAVALL BERNAT

 

 

Havaneres Cavall Bernat

 

Els amics de Musicat ens han dedicat un espai

al seu butlletí fent referència al 50 aniversari. Gràcies!!!

 


disc del 20è aniversari de Barca de Mitjana

A partir d´avui  es podrà adquirir a la llibreria Marinada de Premià de Mar el nou disc de Barca de Mitjana, l’àlbum que commemora els 20 anys de la banda d’havaneres premianenca.

 

El treball, amb 20 temes, duu per títol “De vell nou”, on vell s’escriu amb V baixa.

 

Botey ha explicat que el disc es presentarà aviat en un acte a l’Amistat i que hi participaran les dues bandes que hi han col·laborat.

 

Per lleguir tota la noticia ho podeu fer en el següent enllaç:

http://bit.ly/1QEhmzD


“A Can Tramuntana no diuen mai que no”

 La drogueria Can Tramuntana, de Cassà de la Selva, tanca per jubilació dels actuals llogaters després de 190 anys d'història. Regentada durant més de set dècades per les germanes Maria i Clara, a la botiga s'hi venia de tot, Can Tramuntana de Cassà de la Selva, és allò que se'n diu una botiga de les de tota la vida. La seva trajectòria l'ha convertit en un símbol del municipi que s'ha perllongat en el temps 190 anys.

 

Era la típica adrogueria on es podia comprar de tot: des de llaminadures, matapuces, esparadrap, bacallà sec o remullat fins a embotit o ciment.

 

L'establiment ha tancat aquesta setmana arran de la jubilació dels actuals llogaters, que, això sí, han sabut durant deu anys mantenir la tradició de la típica adrogueria de poble. Ho recorda el periodista cassanenc Marc Salgas, de can Cristià: “S'hi venia de tot i, a més, per Nadal, quan anaves a comprar sempre et tenien a punt un regalet”. I hi afegeix que “un professor volia comprar per les seves classes sofre en pols i no en trobava enlloc, ni a Girona, fins que va anar a Can Tramuntana”. L'establiment era famós també per la seva grana cuita –com ara el gran Panxet de Palamós–; on també es venien embotits, però també podies comprar-hi de querosè a ciment. La major part de la seva vida, les germanes Clara i Maria van estar al peu del canó, infatigables.

 

L'alcalde, Martí Vallès, evoca amb nostàlgia el que ha representat un establiment que forma part de la tradició del poble: “Can Tramuntana és per a Cassà un símbol. Estava sempre obert, també diumenges al matí, i no et deien mai que no.”

 

Divendres passat, en el marc de la Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà (Macca), es va fer entrega d'una placa commemorativa a Can Tramuntana i es va aprofitar per cantar la cançó que es va fer inspirada en aquest establiment, " La botiguera ", d' Antoni Mas.

Text extret " El Punt Avui "


Les Anxovetes finalistes!!!

 

Les Anxovetes estant molt contentes perquè hem quedat finalistes del VIII Concurs Sons de la Mediterrània! La final tindrà lloc el dia 15 d'octubre a la Fira de la Mediterrània de Manresa. Felicitats a les altres finalistes!!

 

 

 

Per llegir la noticia ho podeu fer a través del següent enllaç:

http://bit.ly/1SLuZM0